PROSA ST.JORDI 2016- 1r PREMI 2n A

La gran pugna

No puc més, si segueixo sense fer res em guanyarà, és insuportable. Estratègicament, el meu rival és molt superior a mi, té moltes més habilitats. És àgil i veloç. Jo, segurament, sóc més fort, però sóc més lent. Jo sóc més gran, però sóc més sapastre. I si el miro intensament als ulls... no, millor que no. És negre i put a cendres. Això sí, no puc treure-li la vista de sobre, haig de resguardar-me i evitar un futur atac. Com que el meu adversari sembla estar dormint, disposant de tota la meva força de voluntat, opto per fer uns lleus moviments i agafar algun estri que em permeti defensar-me i custodiar els meus objectes.

A la meitat de la meva missió, em quedo paralitzat. Un calfred intens em recorre tota la espinada i una suor freda amara el meu cos; he estat jo o ha estat fruit de la meva imaginació? No era un soroll normal. Mals auguris volen pel meu cap, no em penso girar. Al cap d'una bona estona sense cap incident, goso donar-me la volta, el segon pitjor lapse de la meva vida. Quasi em surt el cor disparat de l'esglai, quan fixo l'esguard en l'opositor negre, no hi és, ha desaparegut.

El moment en què vaig entrar no sabia què m'esperava. Era incomprensible. Gent molta gent asseguda cridant al voltant meu. Agònic. Em vaig tancar dins meu i em vaig cantar una cançó per asserenar-me. Els meus aliats, tan aviat havien arribat, van tocar el dos, i moments després va venir el meu antagonista, acompanyat pel seu servent o esclau, per la semblança amb molts majordoms de llibres.

Col·lapsat, en estat de xoc, calculo mentalment quant temps trigaria per agafar la llança. Demoro molt de temps pensant i ja localitzo, dins del meu abast, l'enemic. Aquest cop, però, ja no és negre. El servent barboteja paraules incomprensibles i se'n va.

Me n'estic d'esclatar en plors quan, de sobte, percebo certa presència. És la meva camarada. Quina exaltació. Estic eternament content que no m'hagin abandonat en batalla. Quan dirigeixo les paraules d'agraïment a la meva mare ella explota:

«Jan, prou de fer marranades i deixa el lluç en pau!»

Joel Schneider. 2ⁿ d'ESO A