diumenge, 29 de gener del 2012

El carreró

El carrer, escassament il·luminat per quatre espelmes consumides, era un lloc perfecte per amagar-se i, especialment idoni, per conspirar. En aquell foscos carrers dels barris més pobres de la ciutat, s'hi coïen les pitjors idees de les ments més retorçades. Però un dia això va acabar, el dia en que algú amb la boca massa grossa va dir més del que podia dir. Això va ser suficient perquè aquella nit , sota la llum de les espelmes, comencés el terrible soroll de les botes i els crits esmorteïts de la gent; aquí va començar la meva història:
Jo, estava jugant a póker en una taverna de mala mort i anava guanyant la partida quan, de cop, van aparèixer aquells ulls freds sota els cascs d'acer. Tot seguit, blasfèmies, crits, corredisses i cops. Jo, vaig aconseguir fugir de la taverna per la finestra del lavabo, seguidament, vaig córrer carrer avall sota les advertències de “Quiet o obrirem foc!”, els vaig ignorar, tot seguit vaig sentir un tret i una bala em va xiular al costat de l'orella... Déu meu! Mai oblidaré aquell soroll, un soroll temible. Vaig girar a la primera cantonada que vaig trobar, vaig topar-me amb un grup de guàrdies, no sé com, però vaig deixar estabornit un a terra d'un cop de puny i, mentre els altres l'estàven atenent-lo, vaig fugir... Ara, visc clandestinament en una masia de mala mort, però no puc deixar de pensar què pot passar si un dia per la porta tornen a aparèixer aquells homes amb els seus ulls freds de caçador brillant sota els grisos cascos de metall.
                                                                                    Oriol N. 2n B 

Jugant amb les paraules (2n B)

I quin és et teu joc de paraules per avui?

diumenge, 22 de gener del 2012

La descripció tècnica i la literària (I)



Científica:
Al nord-est de Finlandia al costat de la ciutat de Fraguen hi ha un bonic lloc una mica més enllà dels guèisers.És una gran oportunitat per passar un temps en família. En aquell lloc, a l’hivern es congela tot per complet i es forma una gran placa de gel que es utilitzada de pista de patinatge.

dijous, 19 de gener del 2012

La carta: Blik

Com seria la teva?
Hola Estela,
Sóc L'Óscar, tu ja no t'enrecordaràs de mi, ni jo de tu fins fa uns dies quan, mirant antigues fotos de la meva infància et vaig veure. Jo era aquell noi, d'uns nou anys. En aquells moments jo era molt tímit i reservat, per si encara no t'enrecordes, era aquell nen més aviat baixet i moreno. La meva pell era blanca i els meus ulls blaus com el mar. Et recordo com l'amor de la meva vida, ara ja gastada i viscuda. Actualment tinc norantatres anys i em trobo en una habitació petita i fosca amb tansols uns quans llibres tirats pel terra. Només t'escric aquesta carta perquè sàpigues tot el que t'estimava en aquells pocs dies que ens vam veure.
                              Atentament, Òscar.

                                                          Fèlix Hernàndez 2n ESO B

dilluns, 16 de gener del 2012

Interferències

Sovint els parlants del català patim interferències amb la llengua castellana.
Avui penjo una tasca del JClic que ens ajudarà a separar els mots de cada llengua i a detectar els barbarismes
Si necessiteu consultar un diccionari bilingüe poso a la vostra disposició aquest. Clicant AQUÍ


dimecres, 11 de gener del 2012

Idees apocalíptiques

Pels volts de l'any 1000 la creença que el món s'acabaria va calar entre els habitats d'un món medieval i altament supersticiós. Enguany hi ha qui parla de la profecia del 2012. De nou, idees apocalíptiques...


Cinc minuts
Estàvem tots a l’església agenollats, segons la profecia el món s’acabaria d’aquí cinc minuts, només cinc minuts... Com hi havíem arribat fins aquí? Jo només sóc una noia de 16 anys, res més! Això no pot estar passant, no és just. Des de feia uns anys, el capellà Antoni, no cessava de dir “El diable ens posa a prova, vol destruir la nostra sana terra, primer els àrabs i ara la fi del món! Heu de ser creients. Ara és el moment en què la fe ha de moure muntanyes!” Jo me’n reia d’aquestes declaracions, però ara a cinc minuts de la probable fi del món les coses es tornen molt diferents, els nens ploren i els adults resten en silenci davant del capellà Antoni. Els meus pares, els meus amics, els meus familiars tots estan aterrits davant de la idea de que el món s’acabaria. Evidentment no van faltar els que sortien al carrer i cridaven “Visca Satanàs, visca el diable!” un d’aquests era en Jaume que es va auto-proclamar “Diable”, corria pels carrers trencant finestres, saquejant botigues i fent malbé qualsevol cosa que estigués al seu davant, no va acabar bé, se’l van trobar penjat d’un pont amb pedres a les butxaques, eren temps de idees radicals, fanatismes i bojos tant cristians, com satànics o com els encara presents àrabs.

dimarts, 10 de gener del 2012

Dictat preparat

Benvolguts alumnes penjo un dictat que caldrà preparar per dilluns 16Prepareu-lo a consciència ja que compatibilitzarà com un control de tema.
Com sempre, ja ho sabeu, Cliqueu AQUÍ

dilluns, 9 de gener del 2012

La descripció

Per descarregar-vos la presentació del TEXT DESCRIPTIU cliqueu aquí

Fotografia de Marcel van Oostel