Sis
lletres suficients.
Una
paraula descriptiva,
Tan
petita i tan significant,
Digueu-me-la,
que captiva.
Sis
lletres extravagants.
El
significat no és determinat:
Gent
que l’utilitza per estimar,
Gent
que l’utilitza per criticar.
Sis
lletres metafòriques.
Realment
existeix aquest mot?
Dubto
mentre escric aquest poema.
Què sé? Realment només qui sóc.
Sis
lletres peculiars.
Que
miren cap a l’infinit,
I
no de tothom estan al abast.
El
meu SEMPRE acabes de llegir.
Vinga,
què ets capaç,
Ara
explica’m com és el teu,
Si
de veritat creus el que saps.
Reflexiona
ràpid que l’instant és breu.
Carla Di Pinto 2n d'ESO B