diumenge, 5 de desembre del 2010

Canta en català: ENDEVINALLA

La Troba Kung- Fú és un grup rumbero dirigit per Joan Garriga, ex cantant de Dusminguet. Fusionen molts estils i amb el seu darrer treball Clavell morenet, hi ha una perla de cançó que duu per títol Endevinalla i que hem treballat a classe.
Si voleu sentir-la de nou cliqueu AQUÍ i podeu consultar i descarregar-vos la lletra clicant AQUÍ

dimarts, 12 d’octubre del 2010

Breus: Monòleg interior

Redacta un breu a partir d'aquesta imatge.
Aquesta vegada treballarem el monòleg interior.
Cal que estigui escrit en primera persona i que facis un exercici d'introspecció. Ha de ser un text subjectiu on tu siguis el narrador i protagonista. O sigui, que busquis cap endins, i exploris l'emoció que pot identificar-se amb aquest retrat que ha estat pintat en unes escales d'un barri de fabeles de Sao Paulo (Brasil).

Endavant i deixeu-vos endur!

M’avorreixo, m’avorreixo molt. Porto més de mitja hora esperant-la i no arriba. Ja m’ho deia la senyora Carmeta<< No quedis amb ella, no vindrà, no veus que és massa perversa?!>> I jo com sempre, tossut com una mula, feia el que el volia, o potser el que sentia el meu cor...Ja no sé cap a on mirar, si a les persones que passen o al carrer en general. Tinc la sensació que m’estan trepitjant i no puc ni pensar. Potser és veritat que em trepitgen perquè m’acabo de despertar estirat al terra per una puntada de peu d’un senyor amb la vestimenta típica d’una oficina en la boca. No ho sé m’hauria de marxar d’aquí. I per un cop en la meva vida, em faig cas al que penso i no al que em diu el meu estimat cor. Mentre camino em sento fatal: tinc ganes de tirar-me al buit. Així que per què no fer-ho? I em poso a fer puenting. Mentre el faig se’m trenca la corda que estava lligada a mi per la cintura i, per tant, em caic al terra. Veig passar tota la meva vida per davant i em comencen a parlar els esperits dels meus pares. Quan arribo al terra, no em mato aixafat per la velocitat o inèrcia  de la caiguda o bé per l’impacte que sofreix el meu cap contra ell; sinó que em trobo amb els meus pares i em diuen que estic mort. Com no potser si no me mort en la caiguda?! << Si fa anys que ets mort, vas morir fa cinc anys!>>
Així que descobreixo que només sóc un esperit enamorat d’una noia que no conseguiré i dibuixat en les escales d’un metro del segle XXI.

                                         Marina Ballester 2n B



dijous, 7 d’octubre del 2010

Delivery

Aquest interessant curtmetratge de Till Nowak ens permet treballar la descripció psicològica.



Fins aleshores us demano que contesteu a la següent pregunta?
- Qui creieu que envia la capsa?
Espero les vostres respostes a comentaris.
Endavant!