divendres, 25 de desembre del 2015

Amor en temps de guerra

L'any 1945 molts jueus eren empresonats cada dia. Però un empresonament va ser molt particular
Sis anys enrere, un petit agricultor francès molt amic de les armes, anomenat Sancho Panza Lalanza estava preparant el sopar després d'haver estat tot el dia treballant. Aquella nit l'home va somiar sobre una guerra, a mitja nit l'home és va aixecar molt esverat, estava confús, no sabia si el que havia somiat era real o fictici. Un parell de setmanes desprès França va declarar la guerra a l'Alemanya nazi. En aquell moment el camperol va anar
a buscar les armes que tenia guardades a la granja, va començar a recollir la seva roba i a recopilar provisions, preveient que vindrien temps difícils. Al vespre ja tenia tot el que necessitava per marxar però va decidir esperar uns dies més desitjant que el conflicte es solucionés. Una setmana desprès Sancho va decidir abandonar la granja, com ja havia fet anys enrere, i anar a Parí. Pel camí va haver de tornar a passar per on feia pocs anys havia hagut una de les batalles més sanguinolentes i llargues de la Primera Guerra Mundial. Va arribar a la capital dos mesos després, i és que va fer gran part de trajecte a peu fugint de la guerra. Un cop a París va veure que s'havia d'allistar a l'exercit per tal de defensar el seu país i la seva granja.
Èrem al 1942 i els Nazis havien conquerit gran part del territori francès i va desertar. Va voler emigrar cap a Londres però fou detingut per les tropes alemanyes. L'any 1943 ingressava al Sector 2 d'un camp de concentració situat en les afores de Berlín. Només arribar va conèixer a una dona alemanya que el va protegir. Era una joveneta molt llesta i sincera. La dona només veure'l va saber que l'havia d'ajudar. La noia sabia que la millor forma que tenia de salvar al Sancho era evitant que entrés dins les càmeres de gas. A partir d'aquell moment els dos és veien cada dia, van fer-se inseparables, aquella relació va fer que aparegués una guspira d'amor entre tots dos, fet que va endurir més les ganes de la noia de salvar-lo. El noi va sobreviure gràcies a ella, ja que el germà de la noia era un alt general nazi i va poder evitar la seva segura mort al camp d'extermini. El noi va estar visquent al centre de concentració durant dos anys molt llargs i durs fins que els soldats aliats van apropar-se a les afores de la ciutat i van alliberar el camp de concentració on hi havia més de cent-mil persones retingudes i en condicions infrahumanes.
Desprès de recórrer diversos quilometres va arribar a Berlín on va buscar la casa de la noia. Va trobar-la emmordassada i rodejada de soldats aliats apuntant-la amb diverses armes de foc. L'expressió de la noia mostrava una cara de por i terror que ell mai havia vist en algú. Sancho va apartar als soldats d'una revolada i va agafar a la noia pel braç i la va estirar cap a ell, al segon la noia va abraçar al noi com si no hi hagués una altre persona al món. La noia li va donar les gràcies per tot, el noi li va dir que no calia ja que ella havia fet el mateix quan ell estava al camp de concentració. Sancho molt nerviós li va preguntar el nom, ella va respondre que és deia Carmela, el noi va respondre que era un nom molt bonic. En aquell mateix moment el noi és va quedar bocabadat observant-la. La Carmela estranyada li va preguntar que li passava. El noi va tornar del seu món i li va dir que estava pensant.
El noi convençut de que era la noia perfecte li va preguntar si volia tornar amb ell a la seva granja del nord de França. La noia molt contenta va acceptar la seva proposta. El Sancho i la Carmela van preparar el viatge de tornada. Aquesta preparació va ser més llarga del normal a causa dels diversos problemes que els impedien viatjar de tornada a França. Finalment van decidir anar a viure als Estats Units lloc on deien que és complien tots els desitjos. Cinc anys més tard els dos van emprendre un projecte molt bonic, el de tenir un fill. A dies d'avui tots dos ja són morts, però el seu fill encara viu en alguna part d'Estats Units.


                                                                          Marcel Peña 2ESO A

1 comentari:

  1. Un relat que expressa molt vivament els sentimients dels protagonistes i l'instint de supervivència!

    Francesc Sànchez 2n ESO B

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.