Perdut en l'aigua
callada del meu somni.
Jo sol, i l'ombra
dels xiprers, que m'espera
mirall endins de l'aigua
del meu somni.
Pedra, vent: em podríeu
allunyar del continu
pas de cristall, de l'aigua
del meu somni?
Enllà d'una profunda
nit sense veus, em nego
en el dolor de l'aigua
del meu somni.
Salvador Espriu
És molt bonic, però hi ha parts que no entenc i és bastant repetitiu
ResponEliminaEnric Pera
M'he le rellegit bastantes vegades però algunes coses encara no les entenc.
ResponEliminaNathan
És un poema molt bonic, però no l'acabo d'entendre bé. Crec que es una mica rebuscat.
ResponEliminaRoger Roca
Salvador Espriu és un autor complex, cert.
ResponEliminaPer mi aquest poema parla de la idea de la mort. Ja l'analitzarem a classe ;)
M''encanta aquest poema, el trobo rebuscat, costa d'entendre però al final...
ResponEliminaGuillem Castells
Jo opino el mateix que els altres, és molt maco però alhora rebuscat.
ResponEliminaLaia Castillo
I jo, no puc ser menys! jajaja. És molt maco, però no ho acabo d'entendre, tampoc. :)
ResponEliminaOriol
Es molt bonic, jo crec que parla de la mort però no ho acabo d'entendre molt bé
ResponEliminaMireia Cañisá
És molt bonic però alhora costa entendre el significat...
ResponEliminaPaula Perellón
A mi la veritat és un poema que m'agrada molt i que arriba molt .
ResponEliminaBerta :)
És molt maco, i sento com si estigués explicant el que sent
ResponEliminaMarta Amat
El poema és molt bonic, però le llegit molts cops i no l'entenc massa.
ResponEliminaAna Torres
Molt maco cert, però costa un cert punt entendre'l.
ResponEliminaCLÀUDIA RAU