"Imagineu-vos un noi grassonet, de vint anys, amb el cabell curt, el front ample i les parpelles massa pesants damunt uns ulls de color gris indeterminat amb matisos verds i grocs. Recordo aquests detalls perquè havia parlat molt sovint amb ell. Tenia un nas ample i era de pell pigada. En la part inferior del rostre dominaven els llavis molsuts, rere els quals es veien, quan parlava, les dents humides. Aquell conjunt li donava una expressió de melangia primitiva que des del primer moment ens va atreure i ens el va fer simpàtic."
A continuació, una mostra:
Aquelles característiques se'm van fer tan especials que em van semblar reals perquè no em pensava que mai trobaria ningú així. Ell, suposo que també es va sorprendre de mi però no ho va expressar tant. Aquella semblança des del principi ens va unir (almenys és el que crec jo).
Tot anava bé fins que va arribar el pitjor dia de tots. Vam quedar pel matí i vam anar al nostre lloc preferit. De sobte va callar i amb un fil de veu em va dir que marxava de la ciutat per la feina del seu pare. Jo em vaig quedar petrificat i vaig marxar corrents. Des d'aquell dia no vaig saber res més d'ell.
Gerard Monell 2nB
Gerard, crec que has sabut interpretar molt bé el text i has sabut enfocar el punt de vista del autor a la perfecció. Crec que hi havia moltes maneres de fer la continuació del text i la teva m'ha semblat original i divertida. No acabo d'entendre la reacció del nen al final de tot però a la vegada el trobo misteriós i inusual. Segueix així!
ResponEliminaRoger Taulé
Hola Gerard , crec que la teva manera de continuar el text ha estat molt original, has sabut continuar el relat d'una manera molt especial , m'ha agradat , espero que te'n publiquin més així veurem si aquell dia estaves inspirat o si és que tens un talent ;) .
ResponEliminaDavid López
Com ha dit el Roger, has sabut continuar el text i m'ha agradat molt. També ha quedat molt bé la forma en la que has canviat el seu caràcter: un dia es porten molt bé, però de cop el nen marxa de la ciutat, i ho has relacionat amb la vida real perquè això en algunes situacions passa.
ResponEliminaCarla Grau