Interferències

Sovint els parlants del català patim interferències amb la llengua castellana.
Avui penjo una tasca del JClic que ens ajudarà a separar els mots de cada llengua i a detectar els barbarismes

• Interferències català/castellà

Si necessiteu consultar un diccionari bilingüe poso a la vostra disposició aquest. Clicant AQUÍ

Idees apocalíptiques

Pels volts de l'any 1000 la creença que el món s'acabaria va calar entre els habitats d'un món medieval i altament supersticiós. Enguany hi ha qui parla de la profecia del 2012. De nou, idees apocalíptiques...

Cinc minuts

Estàvem tots a l’església agenollats, segons la profecia el món s’acabaria d’aquí cinc minuts, només cinc minuts... Com hi havíem arribat fins aquí? Jo només sóc una noia de 16 anys, res més! Això no pot estar passant, no és just. Des de feia uns anys, el capellà Antoni, no cessava de dir “El diable ens posa a prova, vol destruir la nostra sana terra, primer els àrabs i ara la fi del món! Heu de ser creients. Ara és el moment en què la fe ha de moure muntanyes!” Jo me’n reia d’aquestes declaracions, però ara a cinc minuts de la probable fi del món les coses es tornen molt diferents, els nens ploren i els adults resten en silenci davant del capellà Antoni. Els meus pares, els meus amics, els meus familiars tots estan aterrits davant de la idea de que el món s’acabaria. Evidentment no van faltar els que sortien al carrer i cridaven “Visca Satanàs, visca el diable!” un d’aquests era en Jaume que es va auto-proclamar “Diable”, corria pels carrers trencant finestres, saquejant botigues i fent malbé qualsevol cosa que estigués al seu davant, no va acabar bé, se’l van trobar penjat d’un pont amb pedres a les butxaques, eren temps de idees radicals, fanatismes i bojos tant cristians, com satànics o com els encara presents àrabs.

Dictat preparat

Benvolguts alumnes penjo un dictat que caldrà preparar per dilluns 16. Prepareu-lo a consciència ja que compatibilitzarà com un control de tema.
Com sempre, ja ho sabeu, Cliqueu AQUÍ

La descripció

Per descarregar-vos la presentació del TEXT DESCRIPTIU cliqueu aquí

Fotografia de Marcel van Oostel

Breu: la persecució

La tasca d'aquesta vegada és la de redactar una persecució.

Temps era temps, a la prehistòria, hi havia un poblet petit a les afores del Canadà. Centenars de famílies vivien allà, però d’entre elles, una era especial. Aquesta família consistia en el pare, la mare i cinc fills i filles de diferents edats. Es portaven molt bé amb tothom, però entre ells no paraven de barallar-se. La mare era la única que treballava, feia la recol·lecció del menjar, cuidava dels fills i els alimentava, en canvi el pare els vigilava, i de tant en tant, sortia de caça tot sol, només ell i la seva llança.

Un dia que el pare anava a caçar es va sorprendre quan, el seu fill petit, el va començar a perseguir. El pare es va girar i li va dir que marxés amb els altres. El nen s'hi va negar i va arrencar a córrer camp a través. El pare en adonar-se’n de la situació el va seguir però només al haver recorregut cinc passes va veure que el seu fillet havia desaparegut. Es va formar un silenci estrany però, massa curt

És quan dormo que hi veig clar

A Joana Givanel

És quan plou que ballo sol

Vestit d'algues, or i escata,

Hi ha un pany de mar al revolt

I un tros de cel escarlata,

Un ocell fa un giravolt

I treu branques una mata,

El casalot del pirata

És un ample gira-sol.

Es quan plou que ballo sol

Vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic

Al bassal de sota l'era,

Em vesteixo d'home antic

I empaito la masovera,

I entre pineda i garric

Planto la meva bandera;

Amb una agulla saquera

Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic