Temps era temps, a la prehistòria, hi havia un poblet petit a les afores del Canadà. Centenars de famílies vivien allà, però d’entre elles, una era especial. Aquesta família consistia en el pare, la mare i cinc fills i filles de diferents edats. Es portaven molt bé amb tothom, però entre ells no paraven de barallar-se. La mare era la única que treballava, feia la recol·lecció del menjar, cuidava dels fills i els alimentava, en canvi el pare els vigilava, i de tant en tant, sortia de caça tot sol, només ell i la seva llança.
Un dia que el pare anava a caçar es va sorprendre quan, el seu fill petit, el va començar a perseguir. El pare es va girar i li va dir que marxés amb els altres. El nen s'hi va negar i va arrencar a córrer camp a través. El pare en adonar-se’n de la situació el va seguir però només al haver recorregut cinc passes va veure que el seu fillet havia desaparegut. Es va formar un silenci estrany però, massa curt
va ser, ja que el pare va sentir el crit del seu fillet que estava en perill, molt a la vora del lloc on es trobava. El pare corregué i corregué més ràpid preocupat per si li passava alguna cosa al seu fill. Va veure com un porquet perseguia al
seu fill de només sis anys i que aquest, no podria aguantar. Així va ser com va començar la persecució: el pare corre i corre per matar al porc que s’està intentant menjar al seu fill. Corren i corren, però al fill se li estan acabant les forces. El nen s’amaga darrere les fulles que hi ha al terra d’un arbre, perquè el porc no el trobi, però l’olor del nen és molt forta i l’olfacte del porc molt bo. El pare segueix corrent fins que els troba. S’amaga darrere un arbre i veu al seu fill entre les fulles i al porc tres metres més enllà. Va passant d’arbre en arbre mentre prepara estratègies per acabar menjant-se al porc i fugint amb el fill, fins que arriba al costat d’aquell animaló de color rosat. El porc en veure com el pare se li acostava, comença a córrer bojament, però el pare, amb molt bons reflexos, l’atrapa i el mata. El nen surt de l’amagatall i abraça ben fort al pare. Finalment els dos han aconseguit els seus objectius: caçar amb el pare i caçar.
va ser, ja que el pare va sentir el crit del seu fillet que estava en perill, molt a la vora del lloc on es trobava. El pare corregué i corregué més ràpid preocupat per si li passava alguna cosa al seu fill. Va veure com un porquet perseguia al
seu fill de només sis anys i que aquest, no podria aguantar. Així va ser com va començar la persecució: el pare corre i corre per matar al porc que s’està intentant menjar al seu fill. Corren i corren, però al fill se li estan acabant les forces. El nen s’amaga darrere les fulles que hi ha al terra d’un arbre, perquè el porc no el trobi, però l’olor del nen és molt forta i l’olfacte del porc molt bo. El pare segueix corrent fins que els troba. S’amaga darrere un arbre i veu al seu fill entre les fulles i al porc tres metres més enllà. Va passant d’arbre en arbre mentre prepara estratègies per acabar menjant-se al porc i fugint amb el fill, fins que arriba al costat d’aquell animaló de color rosat. El porc en veure com el pare se li acostava, comença a córrer bojament, però el pare, amb molt bons reflexos, l’atrapa i el mata. El nen surt de l’amagatall i abraça ben fort al pare. Finalment els dos han aconseguit els seus objectius: caçar amb el pare i caçar.
Carla Grau 2nB
David López
ResponEliminaM'agrada aquest escrit te un tant d'original al escriure'l en la prehistòria .
Hola soc el Felix i com el David, crec que aquest escrit esta ben escrit i es original
ResponEliminaHola, sóc la Laia.
ResponEliminaAquest text m'ha agradat molt ja que explica com un nen aconsegueix que el seu pare vagi a caçar amb ell, quan el pare no volia, es a dir, que a vegades sense voler fem el que els altres volen.
Carla, crec que és un text molt interessant que m'ha captivat des del primer moment. Has utilitzat un punt de vista que a la majoria no se'ns havia acudit, a la prehistòria. A més, es bastant original i la idea està ben desenvolupada. Pot ser hi ha un moment en que canvies el temps verbal i, en la meva opinió crec que seria millor deixar el que ja estava però, com he dit és la meva opinió. Tot hi així està molt bé. Segueix així!
ResponEliminaRoger Taulé
Hola sóc l'Elna, i aquesta història està molt, però que molt bé, és molt original, i està molt "currat".
ResponEliminaEspero que tingui molt d'èxit i que li agradi a moltes persones més !!!!
Elna Busquets 2n B
Marc Bueno
ResponEliminaLa història està bé i com ha dit un altre company és original,però no l'acabo d'entendre a partir des de que el nen s'amaga a les fulles.
MARC GÓMEZ.
ResponEliminaAquest escrit esta molt bé, te un vocabulari molt ric, i a la vegada es molt original, esta molt bé.
Hola sóc en Edgar;
ResponEliminatrobo que aquest breu és molt xulo, tot i que la familía es baralli l'amor d'un pare cap al seu fill es molt gran. M'agradat molt!
Hola sóc el Iago, i vull dir que aquest escrit em sembla molt bo, però opino que no hi ha molta coherència envers el temps en que està escrit, ja que al principi està escrit en passat i més endavant en present.
ResponEliminaTot i així, el text és molt original.
Hola sóc Judit, aquest breu no esta malament però la frase del final del text:"caçar amb el pare i caçar" crec que t'has repetit estaria ja bé:"caçar amb el pare"
ResponEliminaHola Judit, jo em refereixo a que l'objectiu del pare era caçar i ho ha aconseguit i el del fill era caçar amb el pare, i també ho ha fet. Per això es repeteix la paraula caçar. Igualment, gràcies pel comentari.
EliminaCarla Grau
Està molt ben escrit i hi ha molta imaginació! Com ja s'ha esmentat abans, el canvi de passat a present fa que la història tingui un toc estrany. Però està molt bé.
ResponEliminaMiquel Escobar 1r E.S.O B.
És un text molt interessant, original i que t'incita a llegir des del primer moment.
ResponEliminaOriol Nebot Nieto
M'encanta el canvi del temps verbal, et fa posar més en la pell dels personatges!!
ResponEliminaM'agrada molt el text Carla :)
Irene 3A
Estic d'acord amb la Irene, aquest canvi verbal que fas de passat a present fa que no puguis parar de llegir. Està molt ben escrit Carla :D
ResponEliminaLaura 3B