El qüestionari Proust

Les preguntes estan estretament relacionades amb la curiositat, amb l'interès de conèixer alguna cosa. De fet, la finalitat última de tota pregunta és obtenir algun tipus d'informació que no posseïm en aquests moments. Podem dir, doncs, que és com una clau que obre la porta al coneixement. 

Les preguntes són una eina molt poderosa perquè, com si es tractés d'una llanterna, tenen la capacitat de dirigir el focus de la nostra atenció, i perquè el tipus de preguntes que fem condiciona sempre el tipus de respostes que donem. Per exemple, en el curs d'una conversa, no és el mateix preguntar sobre quins temps farà o què hi ha per dinar, que preguntar sobre quins són els nostres sentiments o sobre les nostres creences.

En el primer cas parlarem de coses més “superficials” i en el segon cas de coses més “profundes”.

A l’hora de fer una pregunta també és molt important la manera de fer-la. Per exemple, si volem convidar algú a una festa, és molt diferent preguntar “Vindràs, oi?” que “Que vols venir?”. En el primer cas, fem una certa pressió per obtenir la resposta que volem, mentre que en el segon cas deixem més marge perquè l'altra persona respongui el que vulgui.

També podem tenir en compte la distinció entre preguntes tancades i preguntes obertes. Les primeres són aquelles que poden ser contestades d’una manera molt breu, mentre que les segones conviden a una resposta més àmplia i extensa. Per exemple, una pregunta tancada podria ser “T'ha agradat, l'excursió?”, mentre que una d’oberta podria ser “Què t'ha semblat, l'excursió?

De les preguntes se n'han dit moltes coses al llarg de tots els temps. Per exemple, Immanuel Kant, un dels filòsofs que gaudeix de més renom, va dir pels volts del segle XVIII que “la major part dels nostres problemes no deriva de les respostes equivocades que donem, sinó de les preguntes incorrectes que plantegem”.

                                 FRANSESC J.FOSSAS, Cavall Fort num. 1088