No arriben
No arriben,
cada cop menys possibilitats.
Segueixen allà, atrapats; desesperats.
Sembla que tothom se n'ha oblidat.
No arriben,
sembla que no tinguem pressa.
Com si no fos una urgència.
Ja que ningú nota la seva absència.
No arriben,
és un secret a veus
del que ningú ja no es preocupa.
Com si això no anés amb nosaltres.
No arriben,
i ells segueixen atrapats en aquell cau.
Tan difícil és donar-los un lloc segur
perquè puguin veure el cel blau?
No arriben,
però hi ha esperança.
Els carrers s'omplen
de veus que criden.
Pau Martí
M'agrada molt perquè es molt profund i molt sincer
ResponEliminaMarc Borràs
M'agrada molt es molt bonica en el sentit de el ritme i de que tingui sentit com la teva poesia.
ResponEliminaM'agrada molt es molt bonica en el sentit de el ritme i de que tingui sentit com la teva poesia.
ResponElimina