Unicef ha engegat una colpidora campanya per abordar la dramàtica situació dels refugiats que intenten entrar a Europa fugint de la fam i la barbàrie de les guerres i la desigualtat
Us proposo que feu un cop d'ull a la seva pàgina http://elviajedesuvida.es/ i veieu molts altres videos associats per conèixer, de primera ma, el testimoni de molts dels refugiats que inicien un camí incert amb l'únic objectiu de poder sobreviure.
També afegeixo un reportatge del fotògraf Aleix Oriol Vergés que ha viscut en primera persona i retratat amb molta sensibilitat la crisi dels refugiats. Afegeixo tambés les seves paraules (en castellà i anglès) que ens permetran situar-nos millor.
Em falten paraules per definir el que sento...
Tras ser interceptados por la Guardia Costera griega, los ciudadanos sirios, paquistaníes, afganos, iraquíes y de otras nacionalidades son trasladados a varios campos provisionales donde se les registra y deben esperar para tomar el ferry que les llevará a Atenas y, desde allí, a una frontera que permanece cerrada con más de 10.000 personas esperando a que les permitan cruzar para llegar a distintos países europeos. Una de las mayores crisis humanitarias de la historia reciente no ha hecho más que agravarse.
© Aleix Oriol 2016
© Aleix Oriol 2016
 |
| Hundreds of Syrian refugees disembark the ferry that brought them from the island of Lesbos to Kavala, in the Greek northeast. © Aleix Oriol 2016 |
Recent arribats des de Turquia, els refugiats sirians, però també d'altres nacionalitats paguen 1.000 dòlars per persona a les màfies turques per arribar a Grècia.
© Aleix Oriol 2016
Después de llegar sanos y salvos a Lesbos, los refugiados suben a un autobús que les llevará a la ciudad de Mytilini, donde un ferry les llevará a Atenas.
© Aleix Oriol 2016
Tras ser interceptados por los guardacostas griegos, las personas que viajan en las barcas a la deriva son trasladados al puerto en una fragata militar.
© Aleix Oriol 2016
 |
| Idomeni, frontera de Grecia y Macedonia. La lluvia intensa ha dejado el terreno totalmente embarrado y miles de personas soportan el frío y la humedad con apenas una tienda de campaña y algunas mantas, mientras esperan a que Europa abra una frontera que permanece (y permanecerá) cerrada. Muchos, decepcionados y derrotados, emprenden el camino de vuelta a Atenas hacia un futuro incierto. Vergüenza. |
© Aleix Oriol 2016
Puerto de Mytilini. Los refugiados sirios esperan para embarcar en el ferry que les llevará a Kavala y, desde allí, a Eidomeni. Las fronteras siguen cerradas pero en Lesbos siguen vendiendo billetes combinados de ferry y autobús hacia Eidomeni, en muchos casos de forma fraudulenta, pues muchos de los billetes de autobús resultan ser falsos al llegar a Kavala.
© Aleix Oriol 2016
© Aleix Oriol 2016
Fam, dolor, guerra, mal, violència, mort... Són algunes de les coses que han de passar aquestes persones. Sincerament veig això i el meu cor es trenca. Que hi hagui gent que sigui com nosaltres (persones grans, homes, dones, nens, nenes, nadons...)que hagin d'estar sofrint molt més del que ens ensenyen, és molt trist. Sincerament veig les notícies i sempre em pregunto a quina societat vivim; polítics que en comptes d'ajudar aquesta pobra gent es preocupen per bajanades de poder, persones que ho tenen tot però no donen ni un cèntim i encara es queixen, i que siguin les persones que sempre ajuden les que hagin d'estar sofrint tot tipus de maltractament no és just. Em sembla una de les situacions més injustes i dolorosa del món. Si pogués demanar un desig demanaria que totes aquestes persones que es passen la vida buscant i fent bogeries per trobar una vida millor, trobessin una vida digna i amb justícia. Una reflexió molt bonica Marina i un tema molt maco per parlar (tot sigui per trobar una vida millor per ells!).
ResponEliminaAixa Nadal Simón
Sincerament és penòs. Hauriem de fer alguna cosa com a país o Unió Europea. Trobo que hi ha molta gent al poder que ni tan sols es preocupa pels seus ciutadans. Cada dia més gent és preocupa per enviar aliments a camps de refugiats, donar roba, contribuir econòmicament... Espero que tota aquesta problemàtica és solucioni de la manera més fàcil possible i que no perjudiqui a ningú.
ResponEliminaFrancesc Sànchez 2n ESO B
És llastima tot el que esta passant, crec que la gent cada vegada esta mes pendent del que passa i juntament aconseguirem que és solucioni de la millor manera i que mai torni a passar per molt difícil que sigui.
ResponElimina2n ESOB
Ruben Albaladejo
És una*
Eliminaquina llàstima, cada cop que ho posen a les notícies, rumio, quina sort de ser qui sóc i de'està on estic, s'em cau la llagrimeta
ResponEliminaDiego Nicolás
d'està*
ResponEliminaJo no diré la sort que tenim, o tot lo malament que ho passen milers de persones, no ho diré perquè això ja és en boca de tothom, jo només vull expressar el rebuig a que uns directius i presidents representin a Europa, fent fora a gent quan més ho necessita, em sembla molt inversemblant i ridícul que això en ple s.XII pugui passar.
ResponEliminaAlex Balasch
Jo, per mi, viure on visc ara, és un privilegi, ja què amb tot el que està passant ara, és un lloc molt segur i agradable.
ResponEliminaAdrià Gonzàlez 2ESO B
Jo prefereixo estar a casa meva amb la meva família sense haver de canviar d'habitatge per tal de poder sobreviure, encara m'enrecordo de quan era petit que deia que volia viure a una família pobre i amb molts germans, ara veig que la seva vida no és tan bona com pensava jo de petit i que cada civilització té el s seus problemes com tots. Encara que això dels refugiats ha passat des de principis dels temps, fa cent anys els jueus dels nazis, al segle quinze els maies els inques i els asteques dels espanyols invasors...
ResponEliminal'única diferència és l'any però aquesta causa porta molts anys ja esperem que en un futur molt pròxim desaparegui.
Daniel Gállego 2n ESO B
Doncs estar a la situació on estem cada un de nosaltres és un privilegi. Hauríem de ser conscients del que està passant al nostre voltant, a moltes altres famílies com les nostres, amb els mateixos drets. La veritat és que fan molts reportatges d'aquest tema, els quals et fan reflexionar.
ResponEliminaJoel López 2ESOB
Quant val la vida d'un refugiat?
ResponElimina-Molt, és un humà, igual que nosaltres...
Què en penses, sobre tot això?
-Injustícia, desigualtat...
Com que veig que estàs tant en contra d'aquestes injustícies internacionals i intranacionals, apunta't a la nostra campanya!
-No... em sap greu... no puc, no tinc temps, tinc els meus propis problemes.
Una societat jerarquitzada i sobretot desigual en l'accés als recursos, com la que estem vivint, va reculant poc a poc cap a l'edat medieval, la societat obscena.
Són molt poques les persones, els voluntaris que marxen, que emprenen un viatge cap a l'extrema desolació, els qui realment es mullen i actuen sense rebre beneficis econòmics i només buscant una compensació ètica. De poc serveix que només aquesta minsa proporció de gent ajudi. De ben segur que si només un 50% de la població mundial benestant aportés al bé comú, fugaçment molts problemes desapareixerien.
Ara bé, si els governs no mouen fitxa i segueixen amb la seva retòrica, la injustícia no canviarà.
Gossos bordadors però poc mossegadors, diuen molt però realitzen poc (Per no dir res).
Joel Schneider 2A
Jo crec, que per molt que ens esforcem a explicar com ens sentim en veure aquestes fotografies o en saber la història d'aquestes persones, mai podrem superar el sentiment de tristesa i de dolor. Perquè això és una cosa que ens pot passar a qualsevol, ja que, ells només són persones amb mala sort que van néixer en aquest lloc en un moment inadequat, i estan Carregant tota aquesta culpa quan no tenen res a veure amb aquesta guerra. La majoria sentim engoixa i esperança perquè aquests nens, homes i dones, trobin un lloc en el qual, per fi, puguin trucar, casa.
ResponEliminaSabrina Soto 2A
Tot plegat és molt depriment, però el pitjor és que juguin amb la vida d'aquestes persones traslladant-los d'un indret a un altre com joguines. En comptes de barallar-se entre ells podríen fer coses de profit per arreglar aquesta situació encara que sigui parcialment.
ResponEliminaAlejandro Gálvez i Sara Velasco 3 Eso B