dimarts, 19 d’abril del 2016

2n d'ESO: Dictat no preparat


Les proves comencen després de dinar. Seiem a les taules llargues que hi ha a la cafeteria de l'escola i els encarregats dels exàmens ens criden de deu en deu, un alumne per a cada sala d'examinació. Estic asseguda al costat d'en Caleb, al davant de la nostra veïna, la Susan.
El seu pare, gràcies a la feina que té, viatja per tota la ciutat i, per tant, té cotxe. Això vol dir que cada dia la porta a escola i després la ve a buscar. Es va oferir a portar-nos, a nosaltres també, però tal com diu en Caleb, preferim sortir més tard i tampoc no voldríem causar-li molèsties.
Ni pensar-ho.
                   (...)
                                                  Divergent, Veronica Roth


46 comentaris:

  1. Divergent és molt bon llibre, us el recomano a tots.

    Francesc Sànchez 2n ESO B

    ResponElimina
  2. al cap d'uns minuts, quan ja tothom ha passat per la sala d'examinació, sento que la professora crida el meu nom. M'aixeco i entro a una petita sala decorada excessivament, una filera de sis professors m'espera amb una mirada més que intrigant. Tot seguit, sense ni tan sols saludar, comença l'examinació. El primer mestre, alt i corpulent, comença amb una pregunta díficil i va baixant el nivell, els altres l'imiten i, al final, acaba la tanda.
    Martí Rebull 2ESO B

    ResponElimina
    Respostes
    1. Díficil (difícil)

      EDFG (Equip Directiu Faltes Grèvol)

      Elimina
  3. Vam menjar una mica de pasta i el típic suc de taronja de cada dia. Vam estar una estona xerrant sobre com serien les proves d'avui, per informar una mica al pobre Arnau, que és nou i està una mica preocupat sobre el tema.
    I al final... les proves. Per sort, vam coincidir cinc del grupet en el mateix torn, el tercer. Després d'aquest, en el quart torn, van anar tres més del grup, i en el últim torn, va anar la Susan sola. Al acabar les proves, ja podies anar-te'n a l'habitació. Al final de tot, va resultar no ser per tant.

    Sergi Lupón 2ESO B

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al acabar les probes (En acabar les probes)

      EDFG (Equip Directiu Faltes Grèvol)

      Elimina
    2. probes (proves)

      EDFG (Equip Directiu Faltes Grèvol)

      Elimina
  4. Espero que no em toqui amb el Caleb, no voldria que la nostra amistat es vegi afectada per una prova, i si em toca amb ell, li deixaré guanyar tot i que es pugui enfadar amb mi. Des de que era petita quedàvem per jugar al parc. Però ara competim per saber qui té les majors possibilitats per escollir el seu grup.

    Fabian Neferu 2n ESO B

    ResponElimina
    Respostes
    1. Des de que (D'ençà que, des que)

      EDFG (Equip Directiu Faltes Grèvol)

      Elimina
  5. Nosaltres preferim anar a l'escola i tornar a casa en bus. És molt més pràctic, contaminem molt menys i ajudem al medi ambient. L' únic problema és que cada dia et trobes de tot, persones que no es dutxen ni que els hi demanis, persones que no es renten les dents ni que caigui un meteorit. Quan arribo a l'escola sempre estic pudent i m'he de posar mig litre de desodorant per tal de no podrir als meus companys.

    Aramis Ilyasov 2nEsoB

    ResponElimina
  6. En Caleb em va dir que no suportava al seu pare, per això havia dit que no a l'oferiment de portar-nos a l'escola, jo també preferia no anar, no tinc cap motiu, és més aviat per no trencar rutines.
    Al següent dia d'escola la Susan ens va mirar amb una cara de pomes agres, per no haver anat amb ella a l'anada de l'escola, el Caleb va tornar-li amb una altra, aquí va començar el dilema, jo ja no volia anar amb cap dels dos, vam passar de ser amics tots tres a ningú se amic de ningú, jo passava d'anar amb els meus dos amics tot el dia discutint-se, en part em sentia malament, però en part em sentia amb ganes de donar-lis un clatellot a cadascun i que deixessin aquells temes per a nens petits


    Diego Nicolás 2n ESO B

    ResponElimina
    Respostes
    1. Se (ser) donar-lis (donar-los)

      EDFG (Equip Directiu Faltes Grèvol)

      Elimina
  7. Així que hi tornem caminant.
    Criden el nom del meu germà i ell s'aixeca. Minuts després em criden a mi i em dirigeixo a la sala que m'han dit. Entro i m'assec en una cadira al costat d'una dona. Té la pell morena, els cabells negres i uns ulls marró fosc que es troben mirant-me d'una manera intimidadora:
    -Em dic Lluna. Els resultats de la prova no t'han d'influenciar en la decisió que prendràs demà.- diu amb veu seria.
    Em connecta uns cables al cap i m'adormo.

    Chloe Colchero 2nB d'ESO

    ResponElimina
  8. No després de que va passar aquella nit d'hivern. La Susan dormia,amb molta intensitat. En Caleb havia sortit a buscar una mica de cobertura .Estàvem a 5 km de la civilització,hi ha 2 km d'un poble molt mal situat. La germana de la Susan,la Mònica dormia,i la mare era morta feia temps. Només erem davant de la chemeneia el seu pare i jo. Incòmode era la paraula per definir aquella situació,que poc a poc s'anava convertint més violenta. Ell s'apropava i jo m'allunyava. Tenia una mirada provocativa i buscativa. S'anava apropant cada cop més seductós , gairebé sense pietat d'una pobre noia de 13 anys. Vaig intentar cridar i mourem però la seva mà ofegava els meus crits. Quant de cop va aparèixer en Calib.

    Clàudia Salla 2 ESOB

    ResponElimina
    Respostes
    1. de que (de què, del fet que) erem (érem) chemeneia (xemeneia) buscativa? seductós (seductor) pobre noia (pobra noia)

      Elimina
  9. Mentre dinem en Caleb es queixa del poc gust que tenen els macarrons, al mateix temps la Susan es queixa de que el menjar és molt car en comparació a la qualitat del menjar, però jo no em queixo, només penso en les proves i en saber si seran difícils o fàcils.
    En acabar de dinar anem corrents a les habitacions per a estudiar i entrenar per les proves, repasso les tècniques de defensa, les arrels quadrades. Però de cop un soroll desagradable travessa els meus timpans, nerviosa dic endavant però la porta no s'obre, ho repeteixo per si no ho he dit prou alt però no s'obre.
    Surto a fora i una explosió s'escolta dins la meva habitació i...
    Daniel Gállego 2n ESO B

    ResponElimina
  10. De sobte van arribar 10 persones, en fila , tothom és va posar en silenci, van entrar cadascun a una porta, en total 10 sales, quan van entrar va començar tota la gent a parlar fins que van sortir tots a la vegada un minut després, van sortir i es van posar a dictar noms, per sorpresa el primer que van cridar va ser en Caleb, em va donar llastima ja que no sabria el que es podria trobar, als deus minuts va sortir amb la cara de haver plorat. Em van cridar a mi minuts després no recordo res mes des de llavors, fins que em vaig aixecar a casa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ruben Albaladejo
      2n ESO B

      Elimina
    2. tothom és va ... (tothom es va...) lastima ja que (llastima, ja que..) als deus minuts (als deu minuts) de haver plorat (d'haver plorat) mes (més) Em van cridar a mi minuts després no recordo res mes des de llavors (falta algun element entre verbs: coma, conjunció, pronom relatiu,etc.)

      Elimina
  11. Acabem de dinar i comencen les proves d'examinació. Els encarregats ens van cridant a poc a poc i es va acostant l'hora del meu torn.
    Entre nerviosismes i alegries criden a en Caleb. Cada vegada tinc menys ganes d'examinar-me fins que criden el meu nom.
    En aquella precís moment decideixo escapar-me d'aquell lloc.

    Ruth Ferrer 2ESO B

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquella precís moment (aquell precís)

      EDFG (Equip Directiu Faltes Grèvol)

      Elimina
  12. Així que nosaltres vam decidir a anar a peu,tot xerrant i gaudint del camí. Ahir a la tarda ja van començar els entrenaments,tothom estava molt emocionat i neguitós i jo i en Caleb ens vam prometre que sigui com sigui no ens separarem i lluitarem junts. Jo duc uns pantalons i una samarreta de color negre i els meus estris de defensa i en Caleb en canvi duu uns pantalons de color vermell llampant i una samarreta groga pastel. La Susan tot i ser la meva veïna és com una de les meves millors amigues, amb ella ho comparteixo tot amb ella i per això el seu pare és tant bon home i s'ofereix a portar-nos amb cotxe. Espero que aquestes siguin les millors probes de la història de Hayatrsa ja que tenen el millor triplet de la història; en Caleb, la Susan i jo.

    Aixa Nadal Simón
    2n ESO B

    ResponElimina
    Respostes
    1. tant (tan)

      EDFG (Equip Directiu Faltes Grèvol)

      Elimina
  13. En aquell moment em van cridar per fer l'examen, em vaig aixecar i em vaig dirigir decidida cap a l'aula que em corresponia.
    La proba durava una hora, havia sigut senzilla, no havia tingut gaires dificultats al respondre. Al sortir de l'aula en Caleb m'estava esperant, ens vam dirigir cap a casa seva i vam comprar una barra de pa al forn de la cantonada per el sopa.
    L'endemà tenia l'examen físic, l'últim dels exàmens. Aquell dia ens dividirien en 5 grups diferents; depenent del nostre rendiment en cada prova. En Caleb tenia coll abaix que pertanyeria al grup dels intel·ligents, jo no tenia gens clar de quin formaria part.

    Clàudia Sellarès 2n ESO B

    ResponElimina
    Respostes
    1. proba (prova) per el (pel)

      EDFG (Equip Directiu Faltes Grèvol)

      Elimina
  14. Comencen a cridar a gent d'un en un, comencen per la taula que es troba més a la dreta.
    El primer dels tres al qui criden és en Caleb, s'aixeca nerviós tal I com és ell, el segueixo amb la mirada i veig com a causa dels nervis ensopegar i trontolla fins arribar a posar el peu al terra i estar ferm.
    Passa una estona i torna, ens explica que ha sigut aterrador, sona el meu nom per l'intèrfon i m'aixeco.

    Albert Soler 2nB

    ResponElimina
  15. De sobte criden el nom d'en Caleb, després d'ell anava jo, li vaig desitjar sort i va entrar a la sala. Anaven passant els minuts, cinc minuts, deu minuts, quinze minuts i els vint minuts va sortir, just després que s'escoltes soroll de la porta tacant-se, van dir el meu nom. Els nervis es van apoderar del meu cos i vaig entrar.

    Ariadna Lacruz 2nB d'ESO

    ResponElimina
  16. Ara és el nostre torn, tinc por. Ens criden als tres, un a cada sala. Entro per la porta i veig a en Timmy, ell és l'examinador! Em vaig quedar més tranquila. Decidida, em vaig seure, i vam començar... Les proves eren molt fàcils, el temps se'm va passar molt ràpid.
    Van sortir els reultats, i em va tocar els esports! Que bé! Espero que els meus amics hagin tingut sort.

    Adrià Gonzàlez
    2ESO B

    ResponElimina
  17. És Dimarts no tenim cap problema per tornar a casa esperant l'autocar de l'escola, tot i que al cap i a la fi hagués anat bé que ens hagués recollit el pare de la Susan. Estic agegut al costat d'en Caleb, romanem ageguts al banc, no som els únics que estem esperant. Van passar deu minuts i llavors va arribar, tots els que esperaven s'estaven abalançant sobre l'autocar. No varem poder pujar.

    Joel López 2ESOB

    ResponElimina
    Respostes
    1. agegut (ajagut) ageguts (ajaguts) varem (vàrem)

      EDFG (Equip Directiu Faltes Grèvol)

      Elimina
  18. Volíem anar caminant. El seu pare té molt mal geni. Entrem a la sala d'examinació, tothom està preparat. Tinc ganes d'acabar ja. La Lorena va ser la primera en acabar, i en Caleb va acabar uns minuts més tard. La seva veïna, la Susan no havia estudiat res. Jo estava nerviosa, em costava molt concentrar-me.
    Per fi, vaig acabar.
    Al finalitzar les proves, vam anar els tres, en Caleb, la Susan i jo a xerrar al parc.

    Francesc Sànchez 2n ESO B

    ResponElimina
  19. En Caleb no ens queia gaire bé així que si l´acompanyavem no aguantarien ni 2 segons vius. Poc després vam arribar, i van començar a cridar a gent , jo estava super nerviosa i inquieta així que vaig decidir que em pendría un te que tenía per allà, enseguida em va sorgir efecte.Van començar a cridar a tots els meus amics i de sobte se sent Beatris ,vaig entrar i vaig fer l´examen , la verita que va ser fàcil. Vaig sortir i vaig sortir corrents al carrer, poc després em vaig topar amb el cotxe del Caleb i vaig seguir corrents . Al final vaig anar a casa i vaig dormir.

    Pau Tixier
    2n ESO A

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desprès de un punt va sempre espai, i la coma va enganxada a la primera paraula sense cap espai: vaig entrar i vaig fer l'examen, la veritat... (vaig entrar i vaig fer l´examen ,la verita...) Revisa abans de publicar.

      EDFG (Equip Directiu Faltes Grèvol)

      Elimina
    2. acompanyavem (acompanyàvem) super? (supermercat?) pendría (prendria) tenía (tenia) enseguida (de seguida) va sorgir efecte (va tenir efecte, produïr efecte, fer efecte, donar resultat, esdevenir efectiu...) verita (veritat)

      EDFG (Equip Directiu Faltes Grèvol)

      Elimina
  20. Una vegada va acabar l'examen vam esperar que els nostres amics acabessin per anar tots a casa de la Susan per passar una bona estona i comentar com ens havia anat la prova. El Caleb va dir que li havia sortit malament però la Susan en canvi va dir que era l'examen més fàcil que havia fet a la vida.
    Quan ja eren les 20:00 vam tornar tots a les nostres cases ja que ja era molt tard i demà teniem un nou dia amb un nou examen.

    Bruno Nicolás 2ESOA

    ResponElimina
  21. La Susan és una noia omnipotent, el seu pare és el director del gran aeroport, la mare treballa a la joieria de la ciutat, i ella és filla única, així que sempre ha estat mimada amb tots els seus capricis, això l'ha fet dèbil. Ara ens criden, és el nostre torn, em separo den Caleb i em fan entrar a la sala 6. L'aula és blanca i extremadament neta, davant meu puc veure una dona de rinxols rosos amb una etiqueta a la bata que posa Àlison. L'Àlison em fa seure en una cadira de fusta i em fa preguntes de lògica, fàcils per a mi. De sobte sento un crit, sembla la Susan, l'Àlison surt de l'aula i la porta es tanca amb violència. Espero i espero fins a angoixar-me, llavors intento sortir per la porta però aquesta està tancada amb clau. Miro al meu voltant i veig un full al terra, l'agafo i el giro, hi puc llegir «surt d'aquí». Això no sembla un examen.

    Arnau Pérez 2n A

    ResponElimina
  22. Ademés, en Caleb i jo preferiem agafar l'autobús d'anada i tornada de l'escola.
    Una veu que cridava el meu nom em va treure dels meus pensaments.
    L'examinador em trucava.A mi i ha en Caleb, cosa que em va neguitejar, ja que en Caleb era al qui millor se li donava.
    A mesura que avançavem vaig començar a penedir de haver menjat un frankfurt amb mostassa.
    I llavors, en Caleb va obrir la meva porta i s'en va anar.

    Estela De Febrer
    2n Eso A

    ResponElimina
  23. Quan acabem de dinar, disposats a entrar a la sala d'espera, recorrem un gran passadís ple a vessar d'altra gent que avui decidirà, probablement, la cosa més important de la seva vida, l'orientació del seu futur.
    Les butaques d'espera són rígides i molt poc còmodes, cosa que sumada amb el nerviosisme provoca una àmplia i extensa sensació de malestar. Criden al Caleb, em sento malament. Sé que alguna cosa no rutlla gaire bé i aquesta profunda intuïció em neguiteja i a la vegada em desconcerta.
    En Caleb surt amb el rostre pàlid com el màrbre, porta els pantalons esgarrinxats, però el que de veritat em preocupa és la seva mirada absent, i... li han canviat els ulls de color.

    Joel Schneider 2A

    ResponElimina
  24. De sobte, vaig escoltar el meu nom, i nerviosa vaig mirar a en Caleb, ell em va tranquil·litzar, com sempre portava aquell somriure despreocupat.
    Vaig sortir de l'aula d'examinació molt frustrada, l'examen havia sigut sens dubte el pitjor de la meva vida, i després d'això en Caleb no em tornaria a parlar mai més, ja que l'havia eliminat jo mateixa posicionant-me només un punt per sobre d'ell, en definitiva hi hauria consequències.

    Maria del Mar Sànchez
    2n ESO A

    ResponElimina
  25. Vam estar esperant durant una bona estona, jo estava molt nerviosa, si tant temps trigaven en sortir, seria per algun motiu, no?
    Jo estava acabant de revisar les coses que no em sabia gaire bé. Just quan estava acabant de llegir l'última frase vaig escoltar el meu nom. Jo, vaig anar a la sala que em tocava i em van donar l'examen, hi havien quatre tipus d'examens diferents i jo només desitjava que em toqués el fàcil. Passada una hora i quart vaig sortir contenta i preocupada a l'hora, contenta perquè vaig poder contestar totes les preguntes i preocupada perquè no sabia si estaven totes bé. Però ja l'he acabat i no puc fer-hi res. Quan ens van repartir les notes la meva cara va ser de fotografia!

    Víctor Llamazares
    2n ESO A

    ResponElimina
  26. En uns deu minuts ens van cridar, em tremolaven les cames, ja que aquesta prova era molt important per a mi i per als meus pares. Quan vaig entrar una dona rossa no molt agradable em va dir que m'assegués a la cadira que hi havia i de sobte vaig sentir un crit, era en Caleb, mai l'havia sentit cridar d'aquella manera, així que sense pensar-m'ho dos cops vaig sortir immediatament de la sala a veure quina era la causa d'aquell crit tan esgarrifador. En Caleb estava al terra del passadís, li havien clavat una agulla al coll, em vaig ajupir i com que no estava del tot inconscient em va xiuxiuejar: 'Corre.' I vaig intentar fugir d'allà el més ràpidament possible, però la dona dels cabells rossos em va enxampar i amb una expressió maliciosa a la cara em va dir: 'No sortiràs viva d'aquí.'

    Claudia Olmos
    2ESO A

    ResponElimina
  27. Baixem les escales a poc a poc i al sortir fora del recinte veiem com el grup dels entrepits corria, cridava i jugava pels carrers de la ciutat. En veure'ls em van entrar ganes de començar a corre junt a ells. Just en aquell instant el meu germà Caleb em va cridar perquè perdíem l'autobús. Durant tot el viatge de tornada a Abnegació vaig començar a donar voltes al que m'havia dit la intrèpida que m'havia fet l'examen, no entenia la paraula «divergent» però tampoc li podia preguntar als pares ja que la noia li havia dit que mentis sobre els seus resultats. Vam baixar del autobús junt amb altres abnegats. El meu germà Caleb ajuda a tothom que ho necessita, és el abnegat perfecte, just tot el contrari de mi. En arribar a casa els meus pares em van preguntar i jo com m'havia dit la noia els vaig mentir.

    Marcel Peña
    2ESO A

    ResponElimina
  28. Estava molt nerviosa, volia que aquella prova passes d'una vegada, quan de sobte van cridar el meu nom. Al sortir d'aquella petita sala l'únic que vaig voler fer va ser anar-me'n a casa i és el que vaig fer. De camí a casa vaig veure com uns nois de curta edat estaven agredint de forma brutal a una pobre nena. Sense dubtar-ho vaig anar allà per veure que estava passant. Els vaig preguntar que se suposava que estaven fent i ells amb to de burla es van justificar dient-me que era una divergent. No sabia que fer, ni com reaccionar, vaig agafar a la nena que estava a terra del seu prim braç i vam començar a córrer fins que vam arribar a casa.

    Hilda Heras
    2 ESO A

    ResponElimina
  29. Estava molt nerviosa, degut a que jo mai havia sigut examinada, ni molt menys per un home tant lleig. Al acabar vaig sortir d'aquella sala. L'únic que volia era anar amb la meva xicota al parc que hi ha al costat de casa seva. Al arribar a casa seva, la Elisabet, em tremolaven les cames degut al petó als llavis que l'hi vaig donar l'última vegada que vam quedar la vaig besar, però no va ser un petó qualsevol va ser un petó , del qual vaig gosar fins al últim segon. Així que amb tanta pressió vaig decidir anar-me.

    Marc Álvarez 2n ESO A

    ResponElimina
  30. El pare de la Susan era un home molt amable, però preferíem molestar-lo pas, i no provocar-li cap retard a la feina.
    A l'escola ens tocava examinar-nos, i en cinc minuts era el meu torn. Per sort no s'havia d'estudiar ja que era un examen competencial. Jo estava nerviosa, no tenia ni apetit, i mira que era l'hora de dinar. Sabia que seria complicat i que no m'aniria gaire bé.
    Passats els cinc minuts va entrar al menjador un home que ens avisa que és l'hora d'entrar a examinar-nos.
    Jo i la Susan intentem entrar juntes però ens separen en els últims instants i ens desitgem molta sort just abans de perdre'ns de vista.

    Pol Benedicto
    2 ESO A

    ResponElimina
  31. Però, sense més dilació, comencen les proves. Sento el meu nom i m'aixeco, tremolo, no sé si per por o per exitació, de totes maneres no tinc temps de pensa-ho. Entro en una classe, no hi res més que una butaca. Sento una veu que em diu que m'assegui i esperi. Jo, sense saber que esperar, m'assec.
    Al cap d'uns deu segons entra una dona alta i rossa, no em diu el seu nom, només em comença a fer diverses preguntes sobre la meva vida i què volia fer en el futur.
    Posteriorment, em diu que ja puc sortir, que rebré una carta amb els resultats en poc temps.
    A mi em sembla que, amb prou feines he estat deu minuts en aquella habitació, però al veure el rellotge me n'adono que marca les vuit i mitja, tres hores més tard quan havia entrat.
    És estrany

    Alex Balasch

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.