diumenge, 21 de febrer del 2016

Potser

Potser

Retalls de vida
pels cingles de l'oblid
Retalls d'obvietats
entre línies espesses de la memòria
Retalls d'instants perduts o retrobats,
de silencis permanents,
de silencis,
de silencis...

I al far de la innocència
la llum que gira i gira,
cerca moments, espais i espills,
d'uns instants perduts, sene més,
per les ones turbulentes
d'una carícia al vent,
al vent.

No ho veig clar,
serà que permenentment m'estic enfonsant?
O potser una marea de malsons?
Potser,
potser...
...potser...

Gabriel Maria Pérez


2 comentaris:

  1. Molt bonic aquest poema Marina. Et fa pensar molt.

    Francesc Sànchez 2n ESO B

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.