Marxaré per
un llarg camí;
ja no hi retrobaré la veu,
l'amic.
Aturada en el
camí, desconeixeré
la meva ombra allargada
al portal dels adéus.
La mà estirada plena
de records d'ahir.
I, amb l'esguard fit
a l'horitzó, esperaré
el meu propi retorn.
Montserrat Abelló
(1918-2014)
Quin poema més bonic i profund.
ResponEliminaAlejandro Gálvez.
És un poema molt maco. Gràcies per penjar-lo, Marina.
ResponEliminaMaria Pifarré