Tancar i obrir d'ulls
Tanco els ulls,
estic en un món,
crec que és meu.
que sembla que
no tingui cap preocupació.
sembla que sigui
meu.
sembla que
estigui fet per mi.
Només per mi.
Per les meves
preocupacions,
per les meves
despreocupacions,
i fins i tot,
per amagar les meves pors.
Obro els ulls,
tot es diferent
El món taronja i
alegre
cada cop s'enfosqueix més.
Es queda sense
color,
després es
torna gris,
i finalment
negre.
Ja no és meu.
Sofia Soto
2n d'ESO B
Sofia et felicito, és molt bo i molt maco! S'et dona molt bé.
ResponEliminaSegueix així!!
Emma Blanch
Sofia m'ha agradat molt. Però amb el teu permís et donaré alguna idea per millorar-lo. Tu tens un molt bon vocabulari i crec que aquest poema quedaria més enriquit amb algun sinònim més. Però tot i així m'ha agradat molt.
ResponEliminaLaia Ametller
WOW Sofia, a mi aquest text m'ha encantat, sobretot el moment en que dius que no tens preocupacions ni pors, seria un món bastant perfecte, però igualment després tornes a la realitat que també m'ha agradat. També t'he de dir (no t'ho prenguis malament) que potser, aquest no és un món taronja i molt alegre, però tampoc negre. Igualment és molt xulu. Felicitats!
ResponEliminaAndrea de Olañeta Martinez.
Des del meu punt de vista aquest poema està molt ben escrit i estructurat, també crec que els sinònims podrien ajudar, però el trobo molt bo. Bona feina Sofia ;)
ResponEliminaMònica Fort
Oh Oh Oh! Preciós poema Sofia, impressiones! (Molt inspirador)
ResponEliminaAnna Nicola
Sofia, és molt original! No estaria malament ser propietari/a d'un món com el primer!
ResponEliminaCarla Di Pinto