Camino,
en una platja,
ara mullada,
plena
de fina sorra blanca.
I
marco, las petjades prop de l’andana,
el
camí de la vida passada,
que
el mar se’n va emportar.
Sense
deixar-hi rastre.
El seu.
Només
una marca de sorra mullada.
Ja ni es veu ni se sent,
però
el passat et seguirà igual.
Perquè
només hi ha una cosa,
que
esborrarà els teus mals,
els teus horrors, els teus amors.
És
el perdó de la pluja,
cada
solemne llàgrima que cau,
va
esborrant aquell passat,
que
creies oblidat,
dins teu.
Kelly
Zhen Zhou 2n d'ESO B
Kelly, està molt bé! Has demostrat que tens habilitat per escriure poemes, de veritat, m'ha agradat molt. Et felicito!
ResponEliminaMònica 2n
M'encanta! És molt bonic.
ResponEliminaMiquel Escobar 2n ESO B
Kelly, de veritat que és molt profund i , sincerament, no he pogut treure els ulls del poema fins al final !!
ResponEliminaEt felicito
Júlia Filella
2n ESO A
Mol profund, m'encanta!
ResponEliminaFelicitats Kelly
Albert Gómez
Hola sóc el Pau Baquero Cabezas i trobo que és un poema molt bonic. Moltes felicitats Kelly.
ResponEliminaEs molt bonic i molt profund, felicitats!!!!!!
ResponEliminaCristina Cámara