Per dimarts 10 haureu d'escriure un diàleg amb vosaltres mateixos. Imagineu-vos que us trobeu en un futur (pròxim o llunyà) amb el teu jo del futur. De què parlarieu? Què li demanaries? Us reconeixarieu? Com reaccionarieu?
Això és físicament impossible en l'actualitat, però si passés, el teu jo del futur ja sabria que el seu jo del passat l'aniria a veure, i per tant la trobada no seria cap sorpresa. Si es creés un univers del temps paral.lel potser sí que la trobada seria inesperada, però aleshores estaríem dient que el nostre futur ja existeix en aquest altre univers i, per tant, quin sentit tindria el temps si el passat, el futur i el present s'unissin? Potser val més dedicar-se a la simplicitat de la imaginació.
Quin comentari més interessant. Gràcies per fer-lo! Però suposo que entendràs que la proposta té més a veure amb el fet de fomentar la creativitat dels meus alumnes que amb qüestions de física. Et convido, però, a veure ¿Y tu qué sabes? http://www.youtube.com/watch?v=fphrWLWW7Dc i potser també podrem discutir això del temps... A canvi només et demano una cosa: saber el teu nom. Fins aviat!
La persona dele futur sabriai que la del passat i ell es trobarien però el del passat no en sabria res, llavors per una banda si que seria una sorpresa, no?
Home, però si tu viatges al futur ja saps que ho estàs fent i el motiu. Per tant la del passat també ho sabria, no? Igualment, viatjar al futur encara podries, tot i que no podries veure't a tu mateix, està clar. Però si agafessis una nau i viatgessis a la velocitat de la llum (cosa que és actualment impossible) quan tornessis hauria passat més temps per a la Terra que per a tu. Tanmateix, a això tampoc se li podria dir viatjar al futur. Al passat, per això, no se m'acut cap manera possible en absolut de viatjar-hi. És tot molt estrany i difícil d'entendre, però com va dir Sócrates, el més savi és el que sap el que no sap. Irene 3r A
Això és físicament impossible en l'actualitat, però si passés, el teu jo del futur ja sabria que el seu jo del passat l'aniria a veure, i per tant la trobada no seria cap sorpresa.
ResponEliminaSi es creés un univers del temps paral.lel potser sí que la trobada seria inesperada, però aleshores estaríem dient que el nostre futur ja existeix en aquest altre univers i, per tant, quin sentit tindria el temps si el passat, el futur i el present s'unissin?
Potser val més dedicar-se a la simplicitat de la
imaginació.
Qui ets?¿
EliminaQuin comentari més interessant. Gràcies per fer-lo! Però suposo que entendràs que la proposta té més a veure amb el fet de fomentar la creativitat dels meus alumnes que amb qüestions de física.
EliminaEt convido, però, a veure ¿Y tu qué sabes?
http://www.youtube.com/watch?v=fphrWLWW7Dc
i potser també podrem discutir això del temps...
A canvi només et demano una cosa: saber el teu nom.
Fins aviat!
Perdó, em vaig oblidar de firmar. Sóc la Irene Escobar de 3r. El vídeo és molt interessant, moltes gràcies! El temps és increïble.
EliminaLa persona dele futur sabriai que la del passat i ell es trobarien però el del passat no en sabria res, llavors per una banda si que seria una sorpresa, no?
ResponEliminaHome, però si tu viatges al futur ja saps que ho estàs fent i el motiu. Per tant la del passat també ho sabria, no? Igualment, viatjar al futur encara podries, tot i que no podries veure't a tu mateix, està clar. Però si agafessis una nau i viatgessis a la velocitat de la llum (cosa que és actualment impossible) quan tornessis hauria passat més temps per a la Terra que per a tu. Tanmateix, a això tampoc se li podria dir viatjar al futur. Al passat, per això, no se m'acut cap manera possible en absolut de viatjar-hi.
EliminaÉs tot molt estrany i difícil d'entendre, però com va dir Sócrates, el més savi és el que sap el que no sap.
Irene 3r A