Punts de vista

Un dia al cinema

Joan: Ahir vam anar al cinema el Marc, la Patrícia, la Marta i jo. En realitat no sé quina pel·lícula vam veure, ni el contingut ni res perquè la Marta no em parava de parlar, i és clar, com li dic jo a ella que pari, és la noia que m'agrada, és molt guapa i simpàtica tot i que una mica baixeta, ja creixerà... Bé, no vaig veure la pel·lícula. I quan ens n'anàvem, ja cap a casa, la vaig acompanyar i, per sorpresa meva em va donar un petó a la boca quan estàvem al seu portal i em va convidar a pujar a casa seva, però... Arribava tard a casa i no vaig poder, per gran mala sort!

Marta: Al cinema ens ho vam passar genial! Tot i que vaig estar tot el temps parlant amb el Joan, un noi molt simpàtic i bastant alt, tot i que massa
 vergonyós. Bé, el que anava dient no vaig veure ni un tros de la pel·lícula, només estava pendent d'ell, a veure si es llençava ja! Però, res..., tenia massa vergonya. Quan va acabar la pel·lícula, sorprenentment, em va acompanyar a casa i jo estava molt nerviosa perquè no sabia què fer ni com reaccionar. Volia que es llencés, però per un altra part sabia que no ho faria, per vergonya, però segons ell “arribava tard a casa”, bé, ens vam quedar els dos amb les ganes. Quan vaig arribar a casa li vaig explicar tot a la Patrícia per telèfon i estava “flipant”.

Patrícia: Encara estic trista pel que va passar ahir. Com podia ser? La meva millor amiga i el noi que m'agrada junts? No m'ho podia creure... Tot i que ja es veia a venir, ja sabia jo que alguna cosa passava; es clar, no van parar de parlar en tota la pel·lícula, i és veritat, la va acompanyar a casa! El Marc i jo no ens vam assabentar de res i els altres dos fent manetes, els odio! Almenys m'ho vaig passar bastant bé amb el Marc. Vaig riure com una boja, bé, per això és el meu millor amic, sempre m'anima i sempre sap com fer-me somriure i ell és l'únic que sap que m'agrada el seu millor amic, el Joan.

Marc: M'ho vaig passar tant bé ahir! Amb la Patrícia l'única noia que sap com sóc realment i m'estima com a millor amic; però jo vull que això canviï, vull que m'estimi com alguna cosa més, és que jo a ella me l'estimo tant! A més, pobreta, ho deu estar passant molt malament amb allò d'en Joan, bé,  així que acabi d'escriure aquest fragment al diari aniré a veure-la i a animar-la. El  que més gràcia em fa, és que no vam a ser els únics que no vam veure la pel·lícula, tot i que preferia veure el seu somriure, rient amb les meves històries que la pel·lícula, que segons em van dir no era molt bona.

Bé, me'n vaig amb la Patrícia, el meu amor.

                                                       Maria Esteban 2n A