Deserta el fosc, i que et sigui la pena

com un espai secret de tu mateix

des d'on tot és insòlitament digne.

No l'enyor que marceix, sinó el cabal

de serenor, la solitud entesa

com un estar en les coses per comprendre'n

les mudances, els ritmes, la bellesa.

Així el dolor no crema ni resseca

i en el silenci hi trobes l'harmonia

que semblava trencada ja per sempre.

Deserta el fosc, surt a la llum i viu.

-Miquel Martí i Pol-

Francament, us trobaré a faltar!

Bon estiu i bona sort, benvolguts alumnes de 2n.

PD: Truqueu la meva porta sempre que ho desitgeu, siguem on siguem ;)