Les proves comencen després de dinar. Seiem a les taules llargues que hi ha a la cafeteria de l'escola i els encarregats dels exàmens ens criden de deu en deu, un alumne per a cada sala d'examinació. Estic asseguda al costat d'en Caleb, al davant de la nostra veïna, la Susan.
El seu pare, gràcies a la feina que té, viatja per tota la ciutat i, per tant, té cotxe. Això vol dir que cada dia la porta a escola i després la ve a buscar. Es va oferir a portar-nos, a nosaltres, també, però tal com diu en Caleb, preferim sortir més tard i tampoc no voldríem causar-li molèsties.
Ni pensar-ho.
(...)
Divergent, Veronica Roth
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.