El difícil art de la conversa

Opinió taurina

-Parlar per parlar, és una cosa gratuïta. No fem mal a ningú dient les coses que pensem. Si vols dir alguna cosa, llençat! Digues la teva! Ara, però sense insultar... Som una societat lliure. Que estem al segle XXI! Ja no és com fa quaranta anys que la gent vivia atemorida pel govern i no tenien cap mena de possibilitat de ser escoltada. Sisplau consciencieu-vos d' això.

-Això Samanta és tenir un profe “hippie”  grillat. Està com una cabra. En “Senyor Happy” no sap de què parla! Com vols que anem a dir tots la nostra! Seria un guirigall! Més tard ha parlat del dilema entre les prohibicions de les festes on es “torturen” ANIMALS I EM FET UN DEBAT. Però es clar com l'home havia dit  que cadascú digues la seva, ja veus a la Mireia, que li encanten els animals dient que era injust que li fessin aquestes barbaritats a un animal. I en Joan que es tan del seu poble, Morella... Allà fan el toro embolat  i li encanta. Doncs bé, han començat a discutir i així tota la classe. 
I desprès ha sigut quan el profe s’ha enfadat per què hem començat a parlar tots. Com a "recompensa" pel xivarri que hem fet, ens ha posat un treball per demà passat sobre la nostra opinió de les festes on es torturen als animals.

- I tu què posaràs al treball?

-Doncs la veritat que és que no ho sé...

-Mira Alba, la millor opinió sempre és la del profe. Si mai no decideixes alguna cosa, tria sempre la opinió del professor. I com tota l’escola sap com és aquest home, posa que estàs en contra de les festes , que trobes que és injust que a un toro li posin foc a les banyes, que a un burro el tirin daltabaix d’un precipici o que el tirin al mar i després el treguin d’ell i el tornin a tirar, etc, etc, etc.

- Ja Samanta però aquesta no és la meva opinió...

- Mira noia només era un consell!

- Ja ho sé i gràcies però... no em convens    massa, potser s’adonarà que li estic fent la pilota...

- Bé si et convens posa la teva opinió. A veure, quina és?

- Jo no estic d’acord amb prohibir les festes o deixar-les. No ho sé, sóc conscient que  els animals són torturats i ells no ens han fet mal però també sé que hi ha molta gent enamorada d’aquestes festes i que quan les veu, les sent de tot cor. No opino ni com la Mireia ni tan poc com en Joan. La Mireia perquè diu que és injust i a més, la boja, va i ens compara amb el Nacis. Diu que ens assemblem a ells. Però en comptes de torturar persones , ho fem amb els animals. I en Joan que li encanten tan aquestes festes diu que aquestes són part de la societat i que l’animal no sent res, cosa que dubto i a més diu que si sent alguna cosa que s’aguanti.

Bé la meva opinió és que no hem de pensar amb nosaltres mateixos. La Mireia la “superperheroïna” d’animals , no comprèn a la gent que li agraden aquestes festes. I sinó, ja que es preocupa tan per ells doncs que no se’ls mengi. I en Joan el “supermasoca”, ha de pensar en que en el món hi ha gent que ho passa malament veient com es torturen.

 Si en un futur fos política i hagués de decidir això, em costaria molt.

-          Estic d’acord amb tu Alba i crec que la teva opinió és boníssima. Fins demà Alba. Em vens a buscar a casa pel matí?

-          Sí Samanta. Adéu...

Bé i a tots vosaltres; consciencieu-vos    amb aquestes petites decisions de la vida, ja que en aquest món existeixen més persones i hauríem de pensar també amb elles per no perjudicar-nos mútuament.

                                                              Marina Ballester 2n B