Un passat inoblidable

• 
  Compte, agotzona’t!- va dir ella amb un to aterridor.
• Mare, que són focs artificials?- amb una entonació innocent.
• Si, fill, focs artificials...- amb una tonalitat de mansuetud.
• Piiiiiiiiiiiiiip......- va ressonar per tota la regió

Un tremolenc i ignot so es va introduir a l’interior de l’organisme d’en Sancho, a través del seu aparell acústic. Cal destacar també que aquesta ona acústica li va suscitar un dolor colossal i inhumà, el qual es va anar ramificant al llarg del seu diminut cos. Era un mal intrínsec... ell encara no havia arribat a cap conclusió a través de la seva raó. Seguidament, disposat a exigir explicacions de tal esdeveniment per part de sa mare, se n’adonà de que la seva mare es trobava estesa arreu del sòl, immòbil, rígida amb un seguit de màcules carmesines al voltant del

Amor en temps de guerra

L'any 1945 molts jueus eren empresonats cada dia. Però un empresonament va ser molt particular

Sis anys enrere, un petit agricultor francès molt amic de les armes, anomenat Sancho Panza Lalanza estava preparant el sopar després d'haver estat tot el dia treballant. Aquella nit l'home va somiar sobre una guerra, a mitja nit l'home és va aixecar molt esverat, estava confús, no sabia si el que havia somiat era real o fictici. Un parell de setmanes desprès França va declarar la guerra a l'Alemanya nazi. En aquell moment el camperol va anar

Secció 2

1945

Vaig entreobrir els ulls i estava sol, no hi havia ningú. No recordava res, tan sols el present, sí, recordava la funció i el nom dels objectes, l'aspecte dels diferents ens i fins i tot recordava parlar, però no recordava el passat.

Ella, en canvi, era amb l'altra gent, no estava sola. Hi havia al seu costat dues nenes plorant. Es trobava en una habitació obscura on només dues escletxes de llum es colaven per un diminut forat al sostre; la pedra estava humida, hi havia un tapís vermell amb uns símbols i inscripcions que desconeixia. Feia mala olor, però hi havia una llibreria que va cridar-li l'atenció. Era l'únic punt on hi havia una bombeta que il·luminava els llibres.
Encuriosida, la noia es va aixecar i va anar a mirar una de les lleixes i, ignorant els plors que tant la molestaven, va obrir un llibre qualsevol i va veure unes lletres que no havia vist mai. Va tancar el llibre i es va fixar en què la portada era vermella i estava inscrit el mateix símbol que en el tapís, una creu negra esvàstica.

Ell no sabia on era ni per què estava en aquell lloc tan llòbrec i estrafolari. Fent un esforç ingent per obrir els ulls va veure una llum incipient, va

Tot ha anat massa ràpid

La Bella va sortir corrents de casa seva plorant i cridant, al carrer va seguir corrents fins que no va poder més, i es va deixar caure sobre una muntanya de neu.

Era el dia 25 de desembre de 1914, se suposava que el dia de Nadal havia de ser un dia feliç i alegre però aquell Nadal era tot el contrari l'alegria. Londres portava sumida en una tristor i temor constant, feia 6 mesos havia esclatat la 'Gran guerra' contra l'Imperi Astro-Húngar.

I precisament les noves que els arribaven a la seva família no eren gaire encoratjadores. El pare de la Bella, en John McGregory, havia mort en els primers compassos de la guerra. Havia estat destinat al front de França i havien fet fracassar el pla Schlieffen, però es trobava a primera línia i havia resultat mort.

La Bella notava que el món s'ensorrava si el seu pare no hi era. La seva mare també era morta i l'única família que li quedava era la seva germana, la

Ells (una història d'amor en temps de guerra)

1914. L'any en què la primera guerra mundial va arribar, a Londres va passar una gran història.

28 de juliol. Ella, com sempre, anava a la botiga ajudar al seu pare, ja que en aquella època res no era fàcil. Ell també treballava.
Aquell dia tot canviaria, el futur, el present, tot. Ella estava a la botiga i de cop i volta va sentir un terratrèmol i va sortir a mirar i va veure alguna cosa al cel que no podia creure: un bombarder. El món li va caure al damunt, no sabia què fer. Va anar corrents, va avisar els seus pares i tots es van posar sota la taula, a resar.
Ell, mentrestant, estava a un parell de carres o més d'ella i també va escoltar la bomba. Tots a la seva feina es van posar a sota la taula i igual que tothom que estava a prop d'aquella zona, a resar.
Ella, des de sota la taula, va veure, a través de la porta de vidre, una nena petita plorant i va sortir corrents a buscar-la, tot i la por que tenia. La va agafar i la va empentar cap a dins i just quan la nena ja era a dins va caure una bomba a pocs metres.
A ell li va passar alguna cosa similar, però ell va anar a rescatar a un gos i ja sabeu el següent.
Unes hores després ell estava a l'hospital St.Thomas ingressat. Unes hores després ella estava ingressada a l'hospital de St.Thomas, i el destí els va posar junts. No només al mateix hospital, també a la mateixa planta, també a la mateixa habitació.
Ella va entrar a l'habitació 107 mentres que ell ja hi era, es van mirar un bona estona , i després, al cap d'una estona, ell va dir:

La descripció tècnica i literària

Benvolguts alumnes, penjo una presentació que espero que us ajudi. Podeu clicar AQUÍ