L'any
1945 molts jueus eren empresonats cada dia. Però un empresonament va
ser molt particular
Sis
anys enrere, un petit agricultor francès molt amic de les armes,
anomenat Sancho Panza Lalanza estava preparant el sopar després
d'haver estat tot el dia treballant. Aquella nit l'home va somiar
sobre una guerra, a mitja nit l'home és va aixecar molt esverat,
estava confús, no sabia si el que havia somiat era real o fictici.
Un parell de setmanes desprès França va declarar la guerra a
l'Alemanya nazi. En aquell moment el camperol va anar
a buscar les armes que tenia guardades a la granja, va començar a recollir la seva roba i a recopilar provisions, preveient que vindrien temps difícils. Al vespre ja tenia tot el que necessitava per marxar però va decidir esperar uns dies més desitjant que el conflicte es solucionés. Una setmana desprès Sancho va decidir abandonar la granja, com ja havia fet anys enrere, i anar a Parí. Pel camí va haver de tornar a passar per on feia pocs anys havia hagut una de les batalles més sanguinolentes i llargues de la Primera Guerra Mundial. Va arribar a la capital dos mesos després, i és que va fer gran part de trajecte a peu fugint de la guerra. Un cop a París va veure que s'havia d'allistar a l'exercit per tal de defensar el seu país i la seva granja.
a buscar les armes que tenia guardades a la granja, va començar a recollir la seva roba i a recopilar provisions, preveient que vindrien temps difícils. Al vespre ja tenia tot el que necessitava per marxar però va decidir esperar uns dies més desitjant que el conflicte es solucionés. Una setmana desprès Sancho va decidir abandonar la granja, com ja havia fet anys enrere, i anar a Parí. Pel camí va haver de tornar a passar per on feia pocs anys havia hagut una de les batalles més sanguinolentes i llargues de la Primera Guerra Mundial. Va arribar a la capital dos mesos després, i és que va fer gran part de trajecte a peu fugint de la guerra. Un cop a París va veure que s'havia d'allistar a l'exercit per tal de defensar el seu país i la seva granja.
Èrem
al 1942 i els Nazis havien conquerit gran part del territori francès
i va desertar. Va voler emigrar cap a Londres però fou detingut per
les tropes alemanyes. L'any 1943 ingressava al Sector 2 d'un camp de
concentració situat en les afores de Berlín. Només arribar va
conèixer a una dona alemanya que el va protegir. Era una joveneta
molt llesta i sincera. La dona només veure'l va saber que l'havia
d'ajudar. La noia sabia que la millor forma que tenia de salvar al
Sancho era evitant que entrés dins les càmeres de gas. A partir
d'aquell moment els dos és veien cada dia, van fer-se inseparables,
aquella relació va fer que aparegués una guspira d'amor entre tots
dos, fet que va endurir més les ganes de la noia de salvar-lo. El
noi va sobreviure gràcies a ella, ja que el germà de la noia era un
alt general nazi i va poder evitar la seva segura mort al camp
d'extermini. El noi va estar visquent al centre de concentració
durant dos anys molt llargs i durs fins que els soldats aliats van
apropar-se a les afores de la ciutat i van alliberar el camp de
concentració on hi havia més de cent-mil persones retingudes i en
condicions infrahumanes.
Desprès
de recórrer diversos quilometres va arribar a Berlín on va buscar
la casa de la noia. Va trobar-la emmordassada i rodejada de soldats
aliats apuntant-la amb diverses armes de foc. L'expressió de la noia
mostrava una cara de por i terror que ell mai havia vist en algú.
Sancho va apartar als soldats d'una revolada i va agafar a la noia
pel braç i la va estirar cap a ell, al segon la noia va abraçar al
noi com si no hi hagués una altre persona al món. La noia li va
donar les gràcies per tot, el noi li va dir que no calia ja que ella
havia fet el mateix quan ell estava al camp de concentració. Sancho
molt nerviós li va preguntar el nom, ella va respondre que és deia
Carmela, el noi va respondre que era un nom molt bonic. En aquell
mateix moment el noi és va quedar bocabadat observant-la. La Carmela
estranyada li va preguntar que li passava. El noi va tornar del seu
món i li va dir que estava pensant.
El
noi convençut de que era la noia perfecte li va preguntar si volia
tornar amb ell a la seva granja del nord de França. La noia molt
contenta va acceptar la seva proposta. El Sancho i la Carmela van
preparar el viatge de tornada. Aquesta preparació va ser més llarga
del normal a causa dels diversos problemes que els impedien viatjar
de tornada a França. Finalment van decidir anar a viure als Estats
Units lloc on deien que és complien tots els desitjos. Cinc anys més
tard els dos van emprendre un projecte molt bonic, el de tenir un
fill. A dies d'avui tots dos ja són morts, però el seu fill encara
viu en alguna part d'Estats Units.
Marcel
Peña 2ESO A
Un relat que expressa molt vivament els sentimients dels protagonistes i l'instint de supervivència!
ResponEliminaFrancesc Sànchez 2n ESO B