FriendSheep (o l'art d'amagar-se)

Creieu que l'autèntica naturalesa d'un sempre acaba sortint? O bé creieu que un pot reinventar-se i canviar l'essència? Potser algunes situacions vitals ens obliguen a fer girs radicals. Com ho veieu vosaltres?

Reflexioneu-hi, siusplau, i envieu-ho a comentaris

L'escarbat d'or, Edgar Allan Poe

L'escarabat d'or ( The Gold-Bug en anglès) és un conte d'Edgar Allan Poe, publicat al "Dollar Newspaper" entre el 21 de juny i el 28 de juny de 1843. El narrador ens explica la història que va viure William Legrand, un cavaller de Nova Orleans, al mig del bosc, en companyia d'un servent negre, Júpiter, i del descobriment d'un presumpte escarabat d'or, que podria tractar-se d'una part del tresor del pirata capità Kidd. El narrador, a instàncies de Legrand, participa en la recerca del tresor, que troben, i el segon revela elcriptograma que l'ha dut a trobar-ho. És un dels contes més llargs del seu autor - més de 40 pàgines, depenent de l'edició - i hi ha dues parts clarament diferenciades : la primera, en un clima nocturn i de terror, en què agafa importància l'escarabat, que sembla una calavera, i la segona, racionalista, en què trenca el que aparentava la visió de Júpiter. Les dues parts estan molt ben dosificades, i el fan un dels relats més complets de Poe.

En aquest conte l'autor utilitza la criptografia i hi ha una descripció detallada del mètode per resoldre el criptograma, basat a la substitució simple de les lletres a partir d'una anàlisi de freqüències. El criptograma és:

53‡‡†305))6*;4826)4‡.)4‡);806*;48†8
¶60))85;1‡(;:‡*8†83(88)5*†;46(;88*96
*?;8)*‡(;485);5*†2:*‡(;4956*2(5*—4)8
¶8*;4069285);)6†8)4‡‡;1(‡9;48081;8:8‡
1;48†85;4)485†528806*81(‡9;48;(88;4
(‡?34;48)4‡;161;:188;‡?;

El missatge codificat és:

A good glass in the bishop's hostel in the devil's seat
forty-one degrees and thirteen minutes northeast and by north
main branch seventh limb east side shoot from the left eye of the death's-head
a bee line from the tree through the shot fifty feet out.

I per llegir el document explicatiu que ha trobat en Marc Ferranti, podeu clicar AQUÍ

Música a 2n A

Amb els de 2n A avui hem acabat la tarda amb alegria...

Un passat inoblidable

• 
  Compte, agotzona’t!- va dir ella amb un to aterridor.
• Mare, que són focs artificials?- amb una entonació innocent.
• Si, fill, focs artificials...- amb una tonalitat de mansuetud.
• Piiiiiiiiiiiiiip......- va ressonar per tota la regió

Un tremolenc i ignot so es va introduir a l’interior de l’organisme d’en Sancho, a través del seu aparell acústic. Cal destacar també que aquesta ona acústica li va suscitar un dolor colossal i inhumà, el qual es va anar ramificant al llarg del seu diminut cos. Era un mal intrínsec... ell encara no havia arribat a cap conclusió a través de la seva raó. Seguidament, disposat a exigir explicacions de tal esdeveniment per part de sa mare, se n’adonà de que la seva mare es trobava estesa arreu del sòl, immòbil, rígida amb un seguit de màcules carmesines al voltant del

Amor en temps de guerra

L'any 1945 molts jueus eren empresonats cada dia. Però un empresonament va ser molt particular

Sis anys enrere, un petit agricultor francès molt amic de les armes, anomenat Sancho Panza Lalanza estava preparant el sopar després d'haver estat tot el dia treballant. Aquella nit l'home va somiar sobre una guerra, a mitja nit l'home és va aixecar molt esverat, estava confús, no sabia si el que havia somiat era real o fictici. Un parell de setmanes desprès França va declarar la guerra a l'Alemanya nazi. En aquell moment el camperol va anar

Secció 2

1945

Vaig entreobrir els ulls i estava sol, no hi havia ningú. No recordava res, tan sols el present, sí, recordava la funció i el nom dels objectes, l'aspecte dels diferents ens i fins i tot recordava parlar, però no recordava el passat.

Ella, en canvi, era amb l'altra gent, no estava sola. Hi havia al seu costat dues nenes plorant. Es trobava en una habitació obscura on només dues escletxes de llum es colaven per un diminut forat al sostre; la pedra estava humida, hi havia un tapís vermell amb uns símbols i inscripcions que desconeixia. Feia mala olor, però hi havia una llibreria que va cridar-li l'atenció. Era l'únic punt on hi havia una bombeta que il·luminava els llibres.
Encuriosida, la noia es va aixecar i va anar a mirar una de les lleixes i, ignorant els plors que tant la molestaven, va obrir un llibre qualsevol i va veure unes lletres que no havia vist mai. Va tancar el llibre i es va fixar en què la portada era vermella i estava inscrit el mateix símbol que en el tapís, una creu negra esvàstica.

Ell no sabia on era ni per què estava en aquell lloc tan llòbrec i estrafolari. Fent un esforç ingent per obrir els ulls va veure una llum incipient, va