BONA AMIGA_SR. OCA

Jocs de paraules: palíndroms i anagrames

Un palíndrom  és una paraula, frase o grup de paraules les lletres de les quals
es repeteixen en el mateix ordre quan són llegides en la direcció inversa. Usuals en els jocs de paraules, es coneixen també com capicues, si bé aquesta denominació s'utilitza més pels números que reuneixen la mateixa condició. S'anomenen bifronts aquelles paraules que llegides en direcció contrària també tenen sentit però amb un significat diferent: Roma i amor, és l'exemple més conegut. Un altre de clàssic és sorra/arròs

Frases:
- I ara calla, carai!
- I ara rai
- A treballar allà, Berta!
- Argentina, la lluna anul·la la nit negra
I evidentment, un de mític és el de CATALÀ A L'ATAC

En altres idiomes destaquem els següents: 

• Anglès: Madam, I'm Adam. («Senyora, sóc l'Adam.»)
• Castellà: Dábale arroz a la zorra el abad. («Li donava arròs a la rabosa l'abat.») Sé verla al revés. («Sé veure-la a l'inrevés.»)

• Llatí: Roma tibi subito motibus ibit amor («De Roma et vindrà de sobte un amor apassionat.») 
• Francès: Bon sport, trop snob. («Bon esport, massa esnob.»)
• Portuguès: Anotaram a data da maratona. («Anotaren la data de la marató.»)

I per consultar altres palíndroms, podeu clicar AQUÍ

Un anagrama és una paraula o frase formats per la transposició de les lletres d’un altre mot o una altra frase. Per tant, amb totes les lletres del mot se'n crea un de nou.

Ex: RITME/MÈRIT, ESPONJA/JAPONÈS o TRESOR/ROSTRE

N'hi ha amb més d'una opció

Ex: PORTA/ TROPA, TOPAR, OPTAR, PATRÓ 

Hi ha d’altres variants:

• Antigrama, és l’anagrama que revela el sentit contrari de la paraula original. Per exemple, Violence = Nice Love, o Evangelist = Evil’s Agent.
• Alfagrama, consisteix en la sèrie de lletres que conté qualsevol paraula posades en ordre alfabètic. Per exemple, Gasto = Agost.
• Onograma, és l’anagrama que aconsegueix descobrir significats ocults en un nom. Per exemple, Clin Eastwood = Old West Action, o Maria Callas = Mira la Scala, o Santiago Segura = Gestionar Guasa, o Salvador Dalí = Ávida Dollars (creat pel poeta André Breton).

Cercador d'anagrames

Anagrames cèlebres

• Avida Dollars (Salvador Dalí): inventat per André Breton, autor surrealisme. Salvador Dalí va acceptar l'anagrama com un pseudònim.
• Sinera (Arenys), en l'obra de Salvador Espriu Cementiri de Sinera.
• I am Lord Voldemort (Tom Marvolo Riddle), de la saga Harry Potter.
• L'anagrama de L'anagrama és La magrana.

Després d'aquesta explicació, la tasca d'avui és la d'intentar fer un un anagrama en català amb les lletres de vostre nom o cognoms. 
Si us animeu a fer un palíndrom, ja seria fantàstic....
Endavant ARTISTES!!!!!

ELS COMPLEMENTS VERBALS

I per descarregar-vos la presentació, cliqueu AQUÍ

També teniu esquemes resums del tema:

- ESQUEMA DELS COMPLEMENTS VERBALS

- MAPA DELS COMPLEMENTS VERBALS I

- MAPA DELS COMPLEMENTS VERBALS II

Activitats autocorrectives FUNCIONS SINTÀCTIQUES per posar-vos a prova:

- Activitat 1

- Activitat 2

- Activitat 3

- Activitat 4

- Activitat 5

- Activitat 6

- Activitat 7

- Activitat 8

- Activitat 9

- Activitat 10

- Activitat 11

- Activitat 12

- Activitat 13

Bon dia Tik-Tokers!

Tipologies textuals

I per identificar cada situació comunicativa amb la tipologia textual que correspon, feu les activitats que proposa la següent presentació:

:

Grups de música en català

Us atreviu a identificar els grups de música que s'amaguen darrere aquestes emoticones?
Com sempre a COMENTARIS.

Father and daughter (o saber dir adéu)

Què explica realment aquest vídeo tan poètic?
Què voldries agrair als teus progenitors masculins (pare, avis, besavis, germans grans, etc?

Respon aquestes dues qüestions a COMENTARIS en mode anònim i posant el teu nom i grup a sota. (Si tens problemes per publicar-ho, envia-li al teu/teva professor/a i nosaltres el publicarem)

Gràcies (i en una propera ocasió ens ocuparem dels nostres ancestres femenins)

CORRECCIÓ LÈXICA I INTERFERÈNCIES AMB EL CASTELLÀ

INTERFERÈNCIES DEL CASTELLÀ

El concepte d’interferència lingüística fa referència als canvis en l’estructura d’una llengua ocasionats per la influència d’una altra llengua. Les llengües en contacte s’influeixen mútuament, sobretot a nivell lèxic; però, en una situació de conflicte lingüístic -com el cas del català i el castellà- és la llengua dominant (el castellà) la que interfereix quasi exclusivament la llengua dominada (el català), que pot acabar significativament transformada.

 

Les interferències tant es poden produir en l’ús de les paraules, com en l’ús de les locucions, les frases fetes, els refranys, les estructures gramaticals, etc.

S’anomenen barbarismes els mots d’una altra llengua que són usats en lloc dels mots que la llengua pròpia ja té per designar els mateixos conceptes. Així doncs, la paraula pèsam és un barbarisme perquè la llengua catalana ja té la Paraula condol per designar el mateix significat.

Castellanismes i barbarismes més freqüents

Els manlleus són mots que passen d’una llengua a una altra i s’integren en la llengua que els rep perquè aquesta no té cap mot propi per designar un determinat concepte, la paraula càmping  n’és un.

LLENGUA VIVA I CONFINADA

NEOLOGISMES, MANLLEUS I BARBARISMES

Les llengües incorporen constantment unitats lèxiques noves. I ho fan mitjançant procediments diversos: modificant elements preexistents (derivació, composició, habilitació) i adaptant elements d’altres llengües (manlleus)

Un neologisme és una unitat lèxica nova (des del punt de vista formal o semàntic) creada en una llengua per les pròpies regles de formació de mots o manllevada a una altra llengua.

Per exemple, seria un neologisme la paraula xat, forma adaptada ortogràficament de l’anglès chat; així com també ho seria el mot sinònim tertúlia, en l’accepció que significa el “fet de comunicar-se diverses persones interactivament i en temps real a través d’Internet”.

L’organisme que s’encarrega de la normalització dels neologismes catalans és el Termcat.

Un manlleu és una unitat lèxica que passa d’una llengua a una altra i s’hi integra. Des del punt de vista de la llengua que ha “prestat” la unitat, parlem de préstec lingüístic.

Per exemple, el mot “soprano” és un “manlleu” del català a l’italià i és un “préstec” de l’italià al català.

El barbarisme és un element lingüístic d’origen estranger que no es considera assimilat a la llengua pròpia. Podríem dir que el barbarisme és un manlleu innecessari i, doncs, incorrecte.

"ORRORS HORTOGRÁFICS" I ESTRUCTURES INCORRECTES

• S’ha anat------------------------------- Se n’ha anat
• Hi han----------------------------------- Hi ha (sempre és singular)
• Tinc que ...---------------------------- He de...
• Dona’m un petó -----------------------Fes-me un petó
• Em dono compte ----------------------Me n’adono
• Pel matí, per la tarda-----------------al matí, a la tarda
• Pensar amb...------------------------pensar en
• Em dóna igual----------------------- m’és igual
• Lo ----------------------------------- el (‘lo’ no existeix)
• Hem rento-----------------------------em rento (pronom, “jo em rento”)
• Em cantat----------------------------hem cantat (verb haver +  participi)
• Els demés----------------------------els altres
• En mig-------------------------------enmig
• Desde -------------------------------des de
• És (pronom)------------------------ es (equival al castellà ‘se’: es renta-se lava)
• Provar un aliment-------------------- tastar un aliment
• No t’escolto -------------------------- no et sento
• Sentar-se ------------------------------asseure’s
• No tinc res que dir----------------------no tinc res a dir
• Ningún ----------------------------------cap

I ja de nivell «dramàtic:

PUES (DONCS) BUENO (BÉ) I VALE (D’ACORD)

INFORMA’T. NOTÍCIES I ENLLAÇOS RELACIONATS

- La influència d’internet accelera noves paraules

- Els nous neologismes (article)

-Elsnous neologismes del 2018 (vídeo)

- Canvi climàtic i animalista: els nous neologismes del 2019

- Les 10 paraules més boniques en català

ESTIMA EN CATALÀ!

Tradicionalment, des del S.XV, la diada de Sant Jordi és el dia dels enamorats a Catalunya.
Al costum de regalar una rosa roja, se li va afegir el de regalat també un llibre, des que se'l va fer coincidir amb el  Dia Internacional del Llibre que commemora la mort de Miguel de Cervantes i William Shakespeare.

ORIGAMI LOVERS!

- FES LA TEVA ROSA MODEL VALERIE VANN, és la de la fotografia.
I per fer-la pots veure aquest vídeo que ho explica pas a pas. És més senzill del que sembla...

Avui, des del LECTURES I ESCRITS, volem plantejar-vos una enquesta per saber quina és per vosaltres la millor cançó d'amor en català dels últims temps. La trobareu a la part superior dreta. Valoreu tant la lletra com la música i VOTEU LA MILLOR CANÇÓ D'AMOR PER VOSALTRES.

Endavant, buscadors de melodies!
I AFEGIU A COMENTARIS LES VOSTRES PROPOSTES, SI US PLAU.

La llista proposada és aquesta:
- Boig per tu, Sau
- Volcans, Buhos
- Sense tu, Terapia de shock
- El far del sur, Sopa de cabra
- Compta amb mi,  Txarango
- Les teves pigues, Doctor Prats
- Je t'aime, Anna Roig i l'ombra de ton chien
- T'estimo molt, Lax n'Busto
- Una cançó que em parla de tu, Els Catarres
- Al mar, Manel
- Que tinguem sort,Lluís Llach
- Paraules d'amor, Joan Manuel Serrat

Escriurem #Joemcorono

Miki Núñez ha convidat una colla d'artistes a fer una versió col·lectiva i solidària d'Escriurem. Els beneficis que en generi aniran destinats a la campanya Jo em corono que, coordinada per la Fundació Lluita contra la Sida, està implicada en la recerca de la cura del coronavirus.

Els qui la canten són: Els Amics de les Arts, Doctor Prats, Alba Reche, Maren, Buhos, Lildami, The Sey Sisters, Suu, Adrià Salas, Sara Roy, Judit Neddermann, Blaumut, Cesk Freixas, Natalia Lacunza i Bely Basarte. 

TOT L'ENYOR DE DEMÀ_JOAN SALVAT PAPASSEIT_Confinament

CONTEXT

En aquests moments en què ens trobem privats de sortir al carrer i poder fer vida normal, ens és fàcil posar-nos a la pell de persones que han sofert malalties llargues i han quedat recloses a casa durant un extens període de temps. Què creus que sent la persona que no pot gaudir de les petites coses quotidianes? De fet, es troba com nosaltres en el moment present, que no podem quedar amb els amics, sortir a comprar, anar a l’institut, estar amb els avis, anar al cine…

En el poema que tens a continuació, Joan Salvat-Papasseit expressa com sent la mancança de les vivències diàries, aquelles que quan les fem no hi donem cap importància, però que quan n’estem privats, les trobem tant a faltar, perquè són la nostra VIDA, composta pels petits detalls de cada dia.

ET CONVIDEM A LLEGIR-LO

Ara que estic al llit

malalt,

estic força content.

Demà m’aixecaré potser,

i heus aquí el que m’espera:

Unes places lluentes de claror,

i unes tanques amb flors

sota el sol,

sota la lluna al vespre;

i la noia que porta la llet

que té un capet lleuger

i duu un davantalet

amb unes vores fetes de puntes de coixí,

i una rialla fresca.

I encara aquell vailet que cridarà el diari, i qui puja als tramvies

i els baixa

tot corrent.

I el carter

que si passa i no em deixa cap lletra m’angoixa

perquè no sé el secret

de les altres que porta.

I també l’aeroplà

que em fa aixecar el cap

el mateix que em cridés una veu d’un terrat.

I les dones del barri

matineres

qui travessen de pressa en direcció al mercat

amb sengles cistells grocs,

i retornen

que sobreïxen les cols,

i a vegades la carn,

i d’un altre cireres vermelles.

I després l’adroguer,

que treu la torradora del cafè

i comença a rodar la maneta,

i qui crida les noies

i els hi diu: -Ja ho té tot?

I les noies somriuen

amb un somriure clar,

que és el baume que surt de l’esfera que ell volta.

I tota la quitxalla del veïnat

qui mourà tanta fressa

perquè serà dijous i no anirà a l’escola.

I els cavalls assenyats

i els carreters dormits

sota la vela en punxa

que dansa en el seguit de les roderes.

I el vi que de tants dies no he begut.

I el pa, posat a taula.

I l’escudella rossa,

fumejant.

I vosaltres amics,

perquè em vindreu a veure

i ens mirarem feliços.

Tot això bé m’espera

si m’aixeco

demà.

Si no em puc aixecar

mai més,

heus aquí el que m’espera:

Vosaltres restareu,

per veure el bo que és tot:

i la Vida

i la Mort.

Joan Salvat Papasseit

ET CONVIDEM A ESCOLTAR-LO

Aquí tens el poema pintat i recitat amb la veu de Sívia Bel: enllaç

COMENTEM EL POEMA

Et proposem fer una lectura més atenta del poema fixant-te en alguns aspectes. Després respon aquest qüestionari.

DES DE LA FINESTRA_Confinament

CONTEXT

Aquests dies de confinament segur que heu mirat moltes vegades a través de la finestra. Què hi veieu? Un tros de cel blau? Les cases retallades o les finestres i balcons dels veïns? Potser unes muntanyes de fons? I si mireu avall? El carrer mig buit? Els arbres del carrer? I si ho feu quan es fa fosc i apareix la llum artificial?

Molts artistes han treballat a l’entorn de les finestres ja que aquests elements arquitectònics són molt suggerents perquè fan visible des d'un lloc un altre lloc, són com una frontera que comunica el dins i el fora, el que és privat del que és públic. També ens emmarca i limita la percepció i a vegades ens dona punts de vista privilegiats.

Com que encara ens queden unes setmanes de confinament, us proposem utilitzar les finestres per fer dues tasques diferenciades: una d’expressió escrita i l’altra, fotogràfica.

Comencem! 

TASQUES

1. Expressió escrita_ Descripció d’un paisatge

- Fer una descripció del paisatge que veus des de la finestra o el balcó de casa teva. Afegir-hi tres fotografies del paisatge fetes a diferents hores del dia.

- Fer l’escrit en un document odt (Verdana 12, interlineat 1,5)

- Entre 90 i 100 paraules aproximadament.

- Tituleu el text DES DE LA MEVA FINESTRA

- Signeu el treball abaix a la dreta

- Entregar-lo amb pdf amb el títol Des de la meva finestra_el vostre nom

- Entrega de treballs: Data límit- DILLUNS 20 a les 22h 

Recorda que...

Un text descriptiu presenta, explica detalladament, precisa com són les persones, els animals, els objectes, els llocs, els ambients... Sovint les descripcions formen part d’altres textos.

En un text descriptiu s’utilitzen: verbs en present o en imperfet, mots de significat precís (com els substantius), adjectius que afegeixen qualitats a la realitat descrita, comparacions, etc.

Per fer una bona descripció de paisatges, cal seguir els passos següents:

a. Observar amb atenció allò que es vol descriure

b. Seleccionar les coses observades que considerem més importants.

c. Estructurar i ordenar la informació. Buscar adjectius que s'acostin a les seves qualitats.

d. Redactar la descripció de manera clara, coherent i amb un vocabulari entenedor i precís.

e. Revisar l’ortografia del text, consultant diccionaris en-línia i conjugadors verbals. Revisar, també, la construcció del text i el sentit general.

• RECURSOS DIDÀCTICS:

- La descripció tècnica i literària (presentació pp)

(NOMÉS CAL LLEGIR LA TEORIA. LES ACTIVITATS NO CAL FER-LES)

2. Fotografia el paisatge des de la teva finestra

Les finestres són espais privilegiat per observar. Molts fotògrafs han aprofitat la visió que tenien des de la seva finestra per realitzar sèries fotogràfiques. Us proposem fer un seguit de fotografies des de la vostra finestra utilitzant la càmera d’un mòbil, per capturar el pas del temps i tot allò que pugueu observar.

Ens hem inspirat en una activitat de Fotografia en curs, aquí hi podeu trobar moltes referències de fotògrafs i d’altres alumnes.

Podeu seguir aquests passos i tenir en compte els següents consells:

1. Trieu una de les finestres de casa vostra.

2. Traieu el cap per la finestra i observeu què hi veieu mirant en totes direccions. Mireu com la llum varia segons el moment del dia i de la meteorologia.

3. Ara feu el mateix exercici mirant a través de la càmera del mòbil per buscar enquadrament suggerents.

4. Proveu de fer vàries fotografies en hores diferents del dia

5. Fotografia el mateix enquadrament en diferents dies i moments del dia, per veure els canvis en l’escena però també, els canvis de llum o els canvis meteorològics. També pots fotografiar el teu paisatge de nit.

6. Esborreu les fotografies que no us agradin i reserveu les fotografies que tinguin més valor documental.

7. Fer-ne una tira o un muntatge Poseu les fotos una al darrera de l’altra formant una seqüència. Afegiu-les al document de la descripció

Des de la meva finestra

Enllaç fotografies fetes per alumnes d’altres instituts

- Fotografia en curs, Institut Montserrat, http://www.fotografiaencurs.org/ca/content/des-de-la-finestra-2

- Fotografia en curs, IES Rosalía de Castro, Santiago de Compostela, http://www.fotografiaencurs.org/ca/content/des-de-la-finestra-12

- Fotografia en curs, Institut Moisès Broggi, http://www.fotografiaencurs.org/ca/content/des-de-la-finestra-6