TOT L'ENYOR DE DEMÀ_JOAN SALVAT PAPASSEIT_Confinament

CONTEXT

En aquests moments en què ens trobem privats de sortir al carrer i poder fer vida normal, ens és fàcil posar-nos a la pell de persones que han sofert malalties llargues i han quedat recloses a casa durant un extens període de temps. Què creus que sent la persona que no pot gaudir de les petites coses quotidianes? De fet, es troba com nosaltres en el moment present, que no podem quedar amb els amics, sortir a comprar, anar a l’institut, estar amb els avis, anar al cine…

En el poema que tens a continuació, Joan Salvat-Papasseit expressa com sent la mancança de les vivències diàries, aquelles que quan les fem no hi donem cap importància, però que quan n’estem privats, les trobem tant a faltar, perquè són la nostra VIDA, composta pels petits detalls de cada dia.

ET CONVIDEM A LLEGIR-LO

Ara que estic al llit

malalt,

estic força content.

Demà m’aixecaré potser,

i heus aquí el que m’espera:

Unes places lluentes de claror,

i unes tanques amb flors

sota el sol,

sota la lluna al vespre;

i la noia que porta la llet

que té un capet lleuger

i duu un davantalet

amb unes vores fetes de puntes de coixí,

i una rialla fresca.

I encara aquell vailet que cridarà el diari, i qui puja als tramvies

i els baixa

tot corrent.

I el carter

que si passa i no em deixa cap lletra m’angoixa

perquè no sé el secret

de les altres que porta.

I també l’aeroplà

que em fa aixecar el cap

el mateix que em cridés una veu d’un terrat.

I les dones del barri

matineres

qui travessen de pressa en direcció al mercat

amb sengles cistells grocs,

i retornen

que sobreïxen les cols,

i a vegades la carn,

i d’un altre cireres vermelles.

I després l’adroguer,

que treu la torradora del cafè

i comença a rodar la maneta,

i qui crida les noies

i els hi diu: -Ja ho té tot?

I les noies somriuen

amb un somriure clar,

que és el baume que surt de l’esfera que ell volta.

I tota la quitxalla del veïnat

qui mourà tanta fressa

perquè serà dijous i no anirà a l’escola.

I els cavalls assenyats

i els carreters dormits

sota la vela en punxa

que dansa en el seguit de les roderes.

I el vi que de tants dies no he begut.

I el pa, posat a taula.

I l’escudella rossa,

fumejant.

I vosaltres amics,

perquè em vindreu a veure

i ens mirarem feliços.

Tot això bé m’espera

si m’aixeco

demà.

Si no em puc aixecar

mai més,

heus aquí el que m’espera:

Vosaltres restareu,

per veure el bo que és tot:

i la Vida

i la Mort.

Joan Salvat Papasseit

ET CONVIDEM A ESCOLTAR-LO

Aquí tens el poema pintat i recitat amb la veu de Sívia Bel: enllaç

COMENTEM EL POEMA

Et proposem fer una lectura més atenta del poema fixant-te en alguns aspectes. Després respon aquest qüestionari.

1. En el poema hi ha elements quotidians, com per exemple:

2. Normalment, la conjunció “i” serveix per precedir l’últim element d’una enumeració. Aquí en aquest poema, en canvi, cada element sembla que sigui l’últim ja que va introduït per una “i”, però no és així. ¿Aquest tret fa la sensació que l’enumeració sigui concreta i tancada o permet suposar que podria continuar l’enumeració amb més elements?

3. Com s’anomena aquesta figura retòrica?

4. A més de recordar accions que feia abans d’estar malalt, també recorda persones. Quines?

5. I recorda escenes, moments del dia amb colors especials, com per exemple:

6. Diries que el poema és actual? Hi ha ara vailets que venen el diari? I carreters?

7. Quins trets veus actuals del poema i quins d’una altra època?

8. Què signifiquen les següents paraules que apareixen al poema?

Busca-les al diccionari digital, si et cal, i explica-ho amb les teves paraules.

- lluentes (vers 6)

- sengles (vers 28)

- adroguer (vers 33)

- quitxalla (vers 41)

- roderes (vers 47)

TASCA

1. CREA UN POEMA

Expressa la nostàlgia que sents del que feies abans del confinament en un poema en què enumeris accions, persones, ambients que trobes a faltar...

Pots seguir la mateixa estructura del poema de Salvat-Papasseit o fer un poema de nou amb una estructura completament nova.

Recorda que...

Un text poètic té unes característiques pròpies tan formals com temàtiques diferents del text narratiu o descriptiu.

Pots revisar-les en aquest article del blog educatiu. Clica AQUÍ

Ara que estic a casa confinat,

estic força (...)

Tot això

bé m’espera si surto demà.

+ 1. TASCA VOLUNTÀRIA

2. GRAVA LA LECTURA EN VEU ALTA DEL TEU POEMA

Intenta transmetre amb la teva veu les emocions que hi ha al text.