Activitats autocorrectives FUNCIONS SINTÀCTIQUES per posar-vos a prova:
dimarts, 19 de maig del 2020
dilluns, 18 de maig del 2020
dissabte, 9 de maig del 2020
Tipologies textuals
I per identificar cada situació comunicativa amb la tipologia textual que correspon, feu les activitats que proposa la següent presentació:
Grups de música en català
Com sempre a COMENTARIS.
dimarts, 5 de maig del 2020
Father and daughter (o saber dir adéu)
Què explica realment aquest vídeo tan poètic?
Què voldries agrair als teus progenitors masculins (pare, avis, besavis, germans grans, etc?
Respon aquestes dues qüestions a COMENTARIS en mode anònim i posant el teu nom i grup a sota. (Si tens problemes per publicar-ho, envia-li al teu/teva professor/a i nosaltres el publicarem)
Gràcies (i en una propera ocasió ens ocuparem dels nostres ancestres femenins)
CORRECCIÓ LÈXICA I INTERFERÈNCIES AMB EL CASTELLÀ
INTERFERÈNCIES
DEL CASTELLÀ
El
concepte d’interferència
lingüística fa
referència als canvis en l’estructura d’una llengua ocasionats
per la influència d’una altra llengua. Les llengües en contacte
s’influeixen mútuament, sobretot a nivell lèxic;
però, en una situació de conflicte lingüístic -com el cas del
català i el castellà- és la llengua dominant (el castellà) la que
interfereix quasi exclusivament la llengua dominada (el català), que
pot acabar significativament transformada.
Les
interferències tant es poden produir en l’ús de les paraules, com
en l’ús de les locucions, les frases fetes, els refranys, les
estructures gramaticals, etc.
S’anomenen
barbarismes
els
mots d’una altra llengua que són usats en lloc dels mots que la
llengua pròpia ja té per designar els mateixos conceptes. Així
doncs, la paraula pèsam
és
un barbarisme perquè la llengua catalana ja té la Paraula
condol
per
designar el mateix significat.
Els
manlleus
són
mots que passen d’una llengua a una altra i s’integren en la
llengua que els rep perquè aquesta no té cap mot propi per designar
un determinat concepte, la paraula càmping n’és
un.
dilluns, 27 d’abril del 2020
LLENGUA VIVA I CONFINADA
NEOLOGISMES,
MANLLEUS I BARBARISMES
Les llengües incorporen constantment unitats lèxiques noves. I ho fan
mitjançant procediments diversos: modificant elements preexistents
(derivació, composició, habilitació) i
adaptant elements d’altres llengües (manlleus)
Per
exemple, seria un neologisme la paraula xat,
forma adaptada ortogràficament de l’anglès
chat;
així com també ho seria el mot sinònim tertúlia,
en l’accepció que significa el “fet de comunicar-se diverses
persones interactivament i en temps real a través d’Internet”.
Un
manlleu
és
una unitat lèxica que passa d’una llengua a una altra i s’hi
integra. Des del punt de vista de la llengua que ha “prestat” la
unitat, parlem de préstec
lingüístic.
Per
exemple, el mot “soprano”
és
un “manlleu”
del català a l’italià i és un “préstec”
de l’italià al català.
El barbarisme és un element lingüístic d’origen estranger que no es considera assimilat a la llengua pròpia. Podríem dir que el barbarisme és un manlleu innecessari i, doncs, incorrecte.
El barbarisme és un element lingüístic d’origen estranger que no es considera assimilat a la llengua pròpia. Podríem dir que el barbarisme és un manlleu innecessari i, doncs, incorrecte.
"ORRORS
HORTOGRÁFICS" I ESTRUCTURES INCORRECTES
- S’ha anat------------------------------- Se n’ha anat
- Hi han----------------------------------- Hi ha (sempre és singular)
- Tinc que ...---------------------------- He de...
- Dona’m un petó -----------------------Fes-me un petó
- Em dono compte ----------------------Me n’adono
- Pel matí, per la tarda-----------------al matí, a la tarda
- Pensar amb...------------------------pensar en
- Em dóna igual----------------------- m’és igual
- Lo ----------------------------------- el (‘lo’ no existeix)
- Hem rento-----------------------------em rento (pronom, “jo em rento”)
- Em cantat----------------------------hem cantat (verb haver + participi)
- Els demés----------------------------els altres
- En mig-------------------------------enmig
- Desde -------------------------------des de
- És (pronom)------------------------ es (equival al castellà ‘se’: es renta-se lava)
- Provar un aliment-------------------- tastar un aliment
- No t’escolto -------------------------- no et sento
- Sentar-se ------------------------------asseure’s
- No tinc res que dir----------------------no tinc res a dir
- Ningún ----------------------------------cap
I
ja de nivell «dramàtic:
PUES
(DONCS) BUENO (BÉ)
I VALE (D’ACORD)
INFORMA’T. NOTÍCIES
I ENLLAÇOS RELACIONATS
Subscriure's a:
Missatges (Atom)