Despert
o mort
La
mort, una incògnita, una enigma pot ser, sempre present, sense
possibilitat d'impedir-la. En aquest món la mort actua sense pietat.
Així és com l'anomenem, la mort. «No t'adormis si no vols morir»,
així és com ho anuncien al carrer. Per la nit o pel dia, al sud o
al nord, dormir no és una opció. Si dorms, mors. «No dormis o ell
vindrà i et matarà», em va dir el meu avi, abans de caure vençut
per la son. És un assassí, un animal, una bèstia, un fantasma, un
esperit. Un cop t'adorms, ell ve, i et mata de la forma més suau
possible, sense deixar-te marques, sense sang, sense dolor. Bé, això
diuen. Al cos del meu avi li vaig notar una lleugera inflamació a
l'orella esquerre el dia en que va morir.
Tot
va començar quan tenia vuit anys, els pares es van adormir i jo vaig
anar al meu restaurant preferit amb el meu avi d'amagat, cosa que
fèiem una vegada al mes. De tornada de la nostra sortida vam sentir
els crits de gent horroritzada. Un cop a casa, l'avi se'n va adonar.
Els pares eren morts. Aquella nit, ni l'avi, ni jo, vam poder dormir
i ens vam qüestionar en veu baixa, com havien mort ells dos. Al dia
següent els nostres dubtes es van resoldre. A les noticies sortien
un munt d'imatges de morts, i anunciaven que la població havia
disminuït un 20% per dormir. Ningú sabia el perquè, però ja no es
podia dormir.
Al
cap d'un temps és va inventar un collaret per impedir el son, el
qual consistia en un detector del pols. Quan notava que t'adormies,
et feia una descarrega elèctrica brutal. Però la gent no aguantava
aquella tortura i van començar
dormir sense l'artilugi, sense pensar en la mort. Fins i tot l'avi no va poder evitar la temptació de dormir. Jo em vaig quedar tot sol i vaig pensar, vaig pensar i pensar fins a tornar-me boig completament. Vaig decidir dormir sense collar. Era una vida sense sentit, sense sentiments. Llavors em vaig treure el collar i vaig tancar els ulls, vaig tardar hores i hores en trobar la son, fins que llavors em vaig adormir profundament. Vaig somiar amb els pares, amb l'avi i en els bons records de la meva vida. Per uns instants pensava que em quedaria atrapat en aquell somni per sempre. Però llavors vaig sentir una coïssor molt forta a l'interior de l'orella dreta. I podia sentir com una veu angelical em deia: jo t'allibero.
dormir sense l'artilugi, sense pensar en la mort. Fins i tot l'avi no va poder evitar la temptació de dormir. Jo em vaig quedar tot sol i vaig pensar, vaig pensar i pensar fins a tornar-me boig completament. Vaig decidir dormir sense collar. Era una vida sense sentit, sense sentiments. Llavors em vaig treure el collar i vaig tancar els ulls, vaig tardar hores i hores en trobar la son, fins que llavors em vaig adormir profundament. Vaig somiar amb els pares, amb l'avi i en els bons records de la meva vida. Per uns instants pensava que em quedaria atrapat en aquell somni per sempre. Però llavors vaig sentir una coïssor molt forta a l'interior de l'orella dreta. I podia sentir com una veu angelical em deia: jo t'allibero.
Arnau
Pérez. 2n d'ESO A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.