Potser
Retalls de vida
pels cingles de l'oblid
Retalls d'obvietats
entre línies espesses de la memòria
Retalls d'instants perduts o retrobats,
de silencis permanents,
de silencis,
de silencis...
I al far de la innocència
la llum que gira i gira,
cerca moments, espais i espills,
d'uns instants perduts, sene més,
per les ones turbulentes
d'una carícia al vent,
al vent.
No ho veig clar,
serà que permenentment m'estic enfonsant?
O potser una marea de malsons?
Potser,
potser...
...potser...
Gabriel Maria Pérez
Molt bonic aquest poema Marina. Et fa pensar molt.
ResponEliminaFrancesc Sànchez 2n ESO B
M'ha agradat molt el poema Marina.
EliminaC