Els exàmens

Els exàmens

com rovell a les frontisses

de les portes successives de la vida

-com costa obrir-se pas cap al futur

contra nosaltres mateixos!:

contra els nervis que tot d'una ens paralitzen,

contra l'ansietat que enfosqueix l'horitzó dels dies assenyalats,

contra el cansament i la desídia

que convertiren en desgana

el que hauria pogut ser descobriment i goig.

I les preguntes que semblen un parany,

una teranyina,

en lloc d'un retorn a idees visitades i sabudes,

i el vagar perdut pel laberint de records mal païts i poc consolidats,

i l'ordre brillantíssim de la lògica degradat en un caos arbitrari,

i la ventada de sarcasme i de furor amb què semblen caure els llamps

vermells dels correctors sobre els errors:

només el balbuceig on hauria pogut brillar el llamp!

En donarem la culpa, com sempre, als altres i a la sort:

si aprenguéssim a saber les nostres culpes,

la nostra part del fracàs,

i sabéssim adreçar la nostra voluntat

cap al futur, cap al millor, cap a l'altura,

quant de rovell cauria de les portes que hem d'obrir,

com lliscarien les frontisses dels exàmens de la vida!

         David Jou