Tota la llum d'estiu
se'm feia enyor de somni.
El rellotge, al blanc mur,
diu com se'n va la tarda.
S'encalma un vent suau
pels camins del capvespre.
Potser demà vindran
encara lentes hores
de claror per als ulls
d'aquest esguard tan àvid.
Però ara és la nit.
I he quedat solitari
a la casa dels morts
que només jo recordo.
Salvador Espriu
Què bonica Marina, m'encanta
ResponEliminaAbel Manzano
M'encanta la fotografia Marina, suposo que és teva.
ResponEliminaAlejandro Gálvez 2 ESO B.
Gràcies Ale, és la vista des de casa meva ;)
EliminaM'agrada molt la cançó i la fotografia. Gràcies Marina.
ResponEliminaSara Avilés
És molt maco el poema i la fotografia és molt xula, el cel és molt maco.
ResponEliminaMaria Pifarré