Res no és mesquí
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.
Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla verda eternament.
Res no és mesquí,
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.
Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
- Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.
Joan Salvat Papasseit
M'agrada't molt el poema podries fer un concurs per Sant Jordi de posar uns quants poemes i quin es el que agrada més
ResponEliminaRoger Lizaur l'ha fet el comentari
ResponEliminaQuina idea més bona!!! Me l'apunto. Gràcies artista ;)
ResponEliminaÉs molt maco Marina! Estaria bé que en poessis més poesies així. Estan molt bé.
ResponEliminaEmma Blanch
M'agrada molt aquest poema!! (com d'altres d'en Joan Salvat Papasseit).
ResponEliminaMaite
Un poema molt bonic i inspirador. Estic a favor de la idea del Roger Lizaur!! :)
ResponEliminaMònica 2ESO A
Penso que l'idea del Roger és molt bona.
ResponEliminaEl poema és molt bonic.
Mateu