Proposta particular (2n B)

La proposta particular i quasi pretensiosa pretén que penseu i produïu un preu (perdó,  un breu) partint d'una P projectada a la pissarra

El Capità

Estava sobre la gespa, amb un braçalet que el lluïa en el braç esquerra, i protegia la part més important del camp, els seus companys el prenien com a un noi bromista i el més feliç que havien vist mai, però tots, al trepitjar l'herba el prenien com el líder de tots ells, un noi responsable, amb el qual havien passat temps difícils i temps no tant difícils.

Aquell dia va ser un de aquells dies difícils, en el que tot el pes d'aquell equip de futbol li queia a ell, era el capità, i no només el capità sinó també era el porter, un porter fabulós, tot s’ha de dir, en aquell any només li havien 

encaixat 10 gols, dels quals 3 de penal, no només es jugaven un partit, sinó un gran títol amb el seu major rival, el derbi català, la copa de Catalunya, un partit esperat per tots els catalans. On el gran capità era de l'equip blanc i blau.

Se'n recordava perfectament d'aquell dia, un dia en el qual lluïn el braçalet, li va tocar sofrir bastant, ell pensava que seria un partit de copa com qualsevol altre, però aquell partit no va ser aixi, va ser un dia, un partit, molt tràgic, un partit que tothom va voler oblidar.

Feia 5 minuts que ja estava la pilota en joc, 5 minuts de gran futbol, els dos equips lluitaven per aconseguir el títol, ho donaven tot per la victòria  però els minuts passaven i passaven i cap del dos equips no encaixava cap gol. L'arbitre va xiular i els dos equips van tornar cap al vestuari on cada entrenador de cada equip va donar una explicació diferent per motivar als seus jugadors i aconseguir la victòria.

Un altre bufada d'aquell xiulet va posar la pilota en joc, i en passar uns minuts, l'equip blaugrana va fer un contraatac magnific amb el qual van deixar sol al davanter junt amb el gran capità blanc i blau, el davanter va alçar el genoll per fer un bon control de pilota, però es va topar amb el cap del porter.

El porter va quedar estirat a la gespa amb el cap sangrant, i de sobte va entra la ambulància a portar-lo cap a l'hospital Sant Joan de Deu, on va quedar hospitalitzat molt de temps.

Aquell gran porter, però encara més gran com a noi va ser reconegut en tot el futbol català i tots el van recordar com “El capità”.

                                                    Andrés Córdoba 2n d'ESO B