Hola Estela,
Sóc L'Óscar, tu ja no t'enrecordaràs de mi, ni jo de tu fins fa uns dies quan, mirant antigues fotos de la meva infància et vaig veure. Jo era aquell noi, d'uns nou anys. En aquells moments jo era molt tímit i reservat, per si encara no t'enrecordes, era aquell nen més aviat baixet i moreno. La meva pell era blanca i els meus ulls blaus com el mar. Et recordo com l'amor de la meva vida, ara ja gastada i viscuda. Actualment tinc norantatres anys i em trobo en una habitació petita i fosca amb tansols uns quans llibres tirats pel terra. Només t'escric aquesta carta perquè sàpigues tot el que t'estimava en aquells pocs dies que ens vam veure.
Atentament, Òscar.
Fèlix Hernàndez 2n ESO B
Molt bon text Fèlix, però hi ha un petit barbarisme perquè no és moreno si no morè. Però el text està realment bé.
ResponEliminaOriol Nebot
Gràcies Oriol ja no cometré aquest error. :)
ResponEliminaFèlix
Fèlix aquesta carta m'agrada molt. Com ha dit l'Oriol abans de que hi ha un barbisme, jo no sé si la paraula "tansols" existeix. Jo trobo més correcte "només". Per tot lo altre està molt bé.
ResponEliminaCarla Grau
trobo que aquest text està molt ben escrit, però em pensava que faries un text més graciós, però està molt. Et felicito.
ResponEliminaPol Lozano 2n ESO A