El carrer, escassament il·luminat per quatre espelmes consumides, era un lloc perfecte per amagar-se i, especialment idoni, per conspirar. En aquell foscos carrers dels barris més pobres de la ciutat, s'hi coïen les pitjors idees de les ments més retorçades. Però un dia això va acabar, el dia en que algú amb la boca massa grossa va dir més del que podia dir. Això va ser suficient perquè aquella nit , sota la llum de les espelmes, comencés el terrible soroll de les botes i els crits esmorteïts de la gent; aquí va començar la meva història:
Jo, estava jugant a póker en una taverna de mala mort i anava guanyant la partida quan, de cop, van aparèixer aquells ulls freds sota els cascs d'acer. Tot seguit, blasfèmies, crits, corredisses i cops. Jo, vaig aconseguir fugir de la taverna per la finestra del lavabo, seguidament, vaig córrer carrer avall sota les advertències de “Quiet o obrirem foc!”, els vaig ignorar, tot seguit vaig sentir un tret i una bala em va xiular al costat de l'orella... Déu meu! Mai oblidaré aquell soroll, un soroll temible. Vaig girar a la primera cantonada que vaig trobar, vaig topar-me amb un grup de guàrdies, no sé com, però vaig deixar estabornit un a terra d'un cop de puny i, mentre els altres l'estàven atenent-lo, vaig fugir... Ara, visc clandestinament en una masia de mala mort, però no puc deixar de pensar què pot passar si un dia per la porta tornen a aparèixer aquells homes amb els seus ulls freds de caçador brillant sota els grisos cascos de metall.
Oriol N. 2n B
Hola sóc en Edgar;
ResponEliminaEstà molt bé aquest breu té un molt bó vocabulari, em sembla que a la frase quinze se t'ha colat un la. Està molt xulo.
Fins demà!!
tens raó! s'ha colat un la...
EliminaOriol Nebot
Hola sóc el Iago.
EliminaNomés volia dir que a la línia 25, has posat l'estaven atanent-lo, i seria l'estaven atenent o estaven atenent-lo.
És un lapsus, però no té massa importància.
Aquesta història és espectacular, m'encanta.
A mi també m'encanta Oriol, estic d'acord amb l'Edgar sobre el bon vocabulari i els adjectius que has utilitzat, el text m'enganxa des del primer moment i em fa posar-me dins la pell del protagonista. Una història molt xula i emocionant, i també has deixat un final bastant obert, i això encara fa que m'agradi més, em quedo amb les ganes de saber qui són aquests homes!
ResponEliminaFelicitats pel text i segueix així, que és un plaer entrar al bloc de segon o de primer i poder gaudir una estona amb els textos tan bons que escriviu. És clar que també teniu una molt bona professora ;).
Irene 3A
Gràcies! Aquest text és el primer que vaig fer i, personalment, és el que més m'agrada dels que he escrit.
EliminaOriol Nebot
Gràcies Irene per les teves paraules!
EliminaÉs un gran text Oriol. M'ha enganxat des de bon principi, i com ha dit la Irene has deixat un final bastant obert, que això per a mi és un aspecte molt positiu. A més ets fidel al teu estil d'escriptura i el text conté bon vocabulari.
ResponEliminaDe vritat que és un text impressionant. Enhorabona!
Roger Taulé
No fa falta ni que diguem que aquest text és espectacular, ja que descriu el paratge de tal manera que fins i tot et pots imaginar en aquell carreró fugint!
ResponEliminaNomés de començar a llegir-lo ja no pots parar.
Com diu el Roger, aquest text és molt ric en vocabulari.
Felicitats de part del
Iago
M'encanta quan fas la descripció del carreró, l'expliques amb un aire fantasmal que li dona molt de joc a aquest text. Oriol el teu estil es molt propi i m'encanta.
ResponEliminaFèlix
Buah Oriol et tornes a lluir eh, no se com no et planteges d'escriure un llibre, no seria mala idea no.
ResponEliminaCom ja han dit anteriorment he sentit com si estigues en aquell carreró, i la imatge també acompanya bastant.
Espero que li donis més escrits teus a la Marina perquè els publiqui.
David López
No sé, no em veig amb cor d'escriure un llibre...
EliminaOriol Nebot
Oriol ha sigut fantastic llegir el teu escrit, com han dit abans desde el principi fa que t'engantxis i et quedis amb l'intriga de que pasara, i amb aquest final tan obert es podria fer la continuació i seria espectacular. Et felicito Oriol.
ResponEliminaLaia Millán
Ho sento per les faltes se m'ha oblidat corregir-lo. Laia Millán
EliminaCrec que aquest text és boníssim i s'hauria de presentar a Sant Jordi ja que crec que sortirà guanyador, jo només ho deixo caure, molt bon text Oriol.
ResponEliminaCarlos
Oriol, aquest és un molt bon text com tots els altres que fas. Com ja han dit alguns companys abans, et fa sentir com si estiguessis dins de la història i fas que el text sigui ric, gràcies a que el vocabulari li dóna un to més culte. El que m'ha deixat amb la intriga era qui són aquests personatges d'ulls freds! En fi, m'ha agradat molt i es nota que aquest és un text teu.
ResponEliminaCarla Grau
Precisament no explico qui són perquè la ment del lector voli.
EliminaOriol Nebot
Hola, sóc el Iago un altre cop.
EliminaJo opino que aquests personatges d'ulls freds són guàrdies o policia que estan a favor d'un règim dictador. Per això irrumpeixen en el carreró, per poder carregar-se tot aquell que intenti conspirar contra la dictadura.
Però només és una opinió :)
Podria ser això... Però hauries de pensar en els ulls freds i els cascs d'acer, no els he anomenat per ventura.
EliminaOriol Nebot
Oriol, aquest text, està escrit amb una passió impressionant, i crec, que és un text, que si l'acabessis, i el presentesis per Sant jordi, segurament, guanyaries el primer premi.
ResponEliminaTrobo, que és un text, que no podria està escrit amb més vocabulari, ja que n'utilitzes molt, i de molt nivell.
Elna Busquets
Lo de Sant Jordi ja ho han esmentat abans :)
EliminaCarlos
Tothom diu que l'he d'enviar a Sant Jordi! Doncs la veritat és que si que m'ho plantejo, tot i que hauré d'allargar el text i a lo millor li faig perdre aquest ambient i atmosfera que sembla que us hagi agradat tant.
EliminaOriol Nebot
Oriol, sense paraules. Un text increïble, aconsegueixes l'interès del lector des del primer moment. Quan l'estava llegint, podia sentir-me perfectament dins del carreró, com si formés part de la història.
ResponEliminaSaps que sembla? Sembla el principi d'una pel·lícula, aquell inici en que ningú sap encara de que tracta el film, la presentació. Planteja-t'ho; acaba el text, com ha dit algú, fes un llibre, tindries molt éxit. T'asseguro que jo me'l compraria.
Aina Balseiro
Moltes gràcies Aina, però crec (que ja ho he dit abans) que el fet d'allargar el text a lo millor li fa perdre aquesta essència que tant ha agradat en general. Però tot seria qüestió d'intentar-ho.
EliminaOriol Nebot
Hola Oriol, aquest text ma fascinat és molt realista, no t'avorreixes llegint-lo, més ben dit no vols que s'acabi de lo interessant que és.
ResponEliminaEt felicito!!
Andrea Benedicto
Impresionant, sembla un text escrit per una persona gran, m'ha agradat mol ti crec que si la presentsis a Sant Jordi guanyaries de veritat anims!
ResponEliminaCarla Ochando
Gràcies, la veritat és que no sabia que un text meu arribés a causar tant rebombori.
EliminaOriol Nebot
Aquesta narració està molt bé, està ben redactada, la idea és original i a demés m'ha agradat molt.
ResponEliminaJo també diria que l'enviïs a Sant Jordi, si no ho intentes segur que no guanyaràs!
Marc López 2nA
un text molt filosòfic Oriol. Jo crec que aquest text, en un altre tema de baixa o escasa importància, el convertiria en una cosa inprescindible de la vida ja que aquí, filosóficament, s'exposa un text que entusismà a més d'un
ResponEliminaXavi Gusart
M'encanta la teva manera d'escriure, és molt original, al igual que el text.
ResponEliminaCrec que has tingut una molt bona idea i jo crec que si el presentesis a Sant Jordi guanyaries.
M'ha agradat molt.
Georgina.
Hola Oriol hi ha un error de concordança.
ResponElimina