Breu: Flashback III

Me'n penedeixo tant del que ha passat! Si no haguéssim anat per aquell carreró, res d'això hauria passat. Les nits en que els nostres cossos s’ acariciaven, els bons moments que hem passat sota la lluna en la immensa foscor,  el teu somriure, les teves enormes maragdes que em guiaven pel bon camí, ho he perdut, igual que t’ he perdut a tu. 

Tot va ocórrer aquella plujosa tarda. Sortíem del cinema de veure la última pel·lícula de “James Bond, Skyfall”. Em vaig oferir per acompanyar-la a casa com un bon cavaller. Anàvem caminant per el passeig, vaig decidir que per anar més ràpid seria millor agafar una drecera, així que vam girar a la dreta. Era un carreró estret, fosc i brut, era bastant intimidador.

-Jaume, no estic segura de tallar per aquest camí, aparença una mica reguardós- em va dir la Sara, mentre s’ aferrava al seu braç amb força.

-Tu tranquil·la Sara, no passarà res, aquest carrer és segur- la vaig intentar tranquil·litzar.

Però des de el fons del carrer es va sentir un soroll, on s’ hi podia distingir un grup de quatre nois. Hi havia un o dos que estaven borratxos. En el moment que els vam poder distingir vam intentar donar mitja volta per sortir d’ allà ja era massa tard, dos nois més ens esperaven al final del carrer així acorralant-nos com un grup de gossos de caça acorralen a un senglar. Vaig provar de buscar alguna solució però em vaig quedar bloquejat davant el perill, i mentre pensava vaig sentir a la Sara demanant ajuda.

-Jaumeee auxilii!-m’ implorava ella.

I vaig veure com la van empènyer i amb tant mala fortuna que es va donar amb el canto de la vorera. Jo vaig intentar ajudar-la però en el moment que em vaig girar em van clavar un cop de puny i vaig caure al terra. Quan van veure que la Sara començava a sagnar van fugir. Al cap de cinc minuts em vaig aixecar amb bastanta dificultat i vaig anar corrent cap a ella.

-Sara, Sara respon!- cridava desesperat - Et necessito- vaig afegir esperant un miracle.

Però quan tot semblava perdut i que no hi havia res a fer, em vaig solaçar al sentir un murmuri d’ entre els meus braços just on estava ella, estava viva!

-Qui ets? Qui sóc? On sóc? Què hi faig aquí?- va preguntar ella desconcertada.

Jo vaig intentar fer que recordés alguna cosa però no donava resultat, així que vaig decidir portar-la al hospital i marxar per sempre més.

                                                         Josep Rau 2n d'ESO A

Breu: Flashback II

No sabia on estava, ni l’edat que tenia, ni on vivia, ni res de res; només tenia una cosa al cap, que no havia oblidat, una escena que, malgrat no recordés res allò, no ho havia oblidat.

Estava corrent, no sé perquè, per una selva, perseguit per uns paios estranys, que, si no m’equivoco, anaven de negre, amb la cara tapada. Anava en direcció al mar, estava a punt d' entrar al mar, quan... vaig sentir un soroll molt fort, jo caient, una esquitxada i res més.

Suposo que em devien colpejar amb alguna cosa i jo vaig caure al mar. Dec haver arribat a aquesta illa, s’ha de reconèixer que he tingut bastanta sort, bé, molta sort! Bé, però el que em va passar ja no em pot servir de res, almenys ara. El que he de pensar és com sortiré d'aquí, estic en una costa, però no en una costa normal, és una costa amb tres palmeres, i tot de cases al darrere, vaig a preguntar a algú on sóc, perquè em sembla que és la millor opció vaig al primer home que veig i li dic:

-Que em podria dir on sóc?- li vaig preguntar.

-I don’t undestend- em va contestar.

Això significa dues coses, o que no tinc bon ull a l’hora de preguntar, o que he arribat a un lloc on parlen suahili. Ho comprovaré, li preguntaré a algú altre:

-Hola, que em podria dir on sóc?- li vaig preguntar.

- Però vostè és, és ,és... És en Ramon, el famós de la sèrie que surt per la televisió!!! Jo sóc el teu fan número u! Per cert, on eres aquest més passat? És veritat que et van atracar un lladre? Explica-m’ho si us plau!!!- em va dir.

-Amb una condició, explica’m tot, però absolutament tot el que sàpigues de mi d'acord?- 

-Doncs l’hi has preguntat a la persona adequada, ho sé tot sobre tu- em va comentar.

-I si ho saps tot sobre mi, com és que no saps si em va atracar un lladre o no?- vaig intervenir.

-Home, perquè això no ho sap ningú- em va informar.

-Bé, començo, tu ets un famós que tens un programa de televisió, et dius Ramón, treballes sol i tens boges totes les noies...- Anava explicant.

-Doncs no cal que expliquis més, em canviaré la cara, però abans, avisaré a una noia, la més guapa, m’hi casaré i els lladres que em perseguien ja em podran buscar que no em trobaran, i començaré una nova vida, la meva novia que he de triar i jo, i que no se’n parli més!- Vaig sentenciar.

- Però era veritat que et van atracar!- va esbrinar.

-Doncs sí- li vaig afirmar.

I així és com vaig renunciar a ser un famós per ser un ciutadà més amb la meva "novia" que encara he de triar.

                                                                  Mateu Busquets 2n A           

Breu: Flashback I

La tasca d'avui consisteix en escriure relats amb la tècnica del flashback.
El resultat ha estat sorprenentment bo. Us felicito de tot cor

Amic meu encara te'n dec una, però ja no sé com fer perquè et sentis millor. Van passar molts anys fins que et vaig trobar per casualitat en una necròpolis. Però ja som vells i ara no et puc ajudar. Tu vius en món diferent al meu i no sé com et puc tornar el préstec que tu em vas lliurar quan érem joves. Encara me'n recordo.

El Record

Era un matí intens d'estiu quan el meu advocat em va dir que si per aquella nit no tenia els diners que m' obligava a pagar, seria expulsat del pis i de la feina. M’havia oblidat totalment del préstec del banc estava tant furiós, perquè tenia els diners però els vaig usar per comprar el vestit de la meva dona; encara podria demanar un avenç a la feina no però no l’acceptarien ja que falten dues setmanes per cobrar i marxar de vacances. Va ser en aquell moment que entre la gentada va aparèixer. I em va donar un maletí ple de diners només per dir que “jo havia estat el que havia llançat un objecte ovalat a la professora, desprès que li hagués demanat el mòbil nou del seu tiet d’Amèrica”. Però la veritat és que no coneixia aquella persona perquè anava begut, més tard va arribar una carta dient que necessitava veure'm, el senyor, però no tenia direcció, per això vaig anar a l’ajuntament a buscar en el registre fins que el vaig trobar en la llista, em va resultar difícil ja que no recordava el cognom.

El Retorn

Saps, ja sé que puc fer! Venir a veure’t durant la setmana fins que ens trobem a l'altre món i poder parlar de la situació econòmica i els records, per tot això: gràcies de tot cor.

                                                                                          Roger Lizaur 2n d'ESO A

La descripció tècnica i la literària

Descriure és una tasca que implica observació i precisió. Avui ens iniciarem en la descripció tècnica i la literària. Per veure la presentació, com sempre, cliqueu AQUÍ

Little red

Little Red from The Mill on Vimeo.
Us presento una versió, molt políticament incorrecta, del popular conte infantil de la caputxeta vermella
I aprofito per recomanar-vos el llibre de James Finn Garner Contes per a nens i nenes políticament correctes. Alguns de vosaltres ja l'heu llegit.
(El tenim a la biblioteca d'aula de 2n d'ESO A)

Exercicis i jocs per un fred cap de setmana

Benvolguts alumnes, penjo activitats en línia per treballar la llengua


1 - Accentuació I (Battelship)
  - Accentuació II (Quiz)

2 - Activitats del DÍDAC    (Lèxic, categories gramaticals, conjugacions verbals, etc)

3- Catamots. Scrabble en català (caldrà registrar-se i jugar contra l'ordinador)

4- El joc del bocamoll TV3

5- Catavolta. El joc sobre la situació del català al món

Feliç 2013 ple de calma i humor

Que els 2013 ens porti saviesa per combatre les provocacions (i els obstacles en forma de pedres a les sabates ) amb l'alegria, la calma i la intel·ligència suficient per poder riure i aprendre alhora.
Fins molt aviat, benvolguts alumnes!

I no us oblideu de les, sempre divertides, conjugacions verbals ;)