El resultat ha estat sorprenentment bo. Us felicito de tot cor
Amic
meu encara te'n dec una, però ja no sé com fer perquè et sentis
millor. Van passar molts anys fins que et vaig trobar per casualitat
en una necròpolis. Però ja som vells i ara no et puc ajudar. Tu
vius en món diferent al meu i no sé com et puc tornar el préstec que tu em vas lliurar quan érem joves. Encara me'n recordo.
El
Record
Era un
matí intens d'estiu quan el meu advocat em va dir que si per
aquella nit no tenia els diners que m' obligava a pagar, seria
expulsat del pis i de la feina. M’havia oblidat totalment del
préstec del banc estava tant furiós, perquè tenia els diners però
els vaig usar per comprar el vestit de la meva dona; encara podria
demanar un avenç a la feina no però no l’acceptarien ja que
falten dues setmanes per cobrar i marxar de vacances. Va ser en
aquell moment que entre la gentada va aparèixer. I em va donar un
maletí ple de diners només per dir que “jo
havia estat el que havia llançat un objecte ovalat a la professora,
desprès que li hagués demanat el mòbil nou del seu tiet
d’Amèrica”. Però la veritat és que
no coneixia aquella persona perquè anava begut, més tard va arribar
una carta dient que necessitava veure'm, el senyor, però no tenia
direcció, per això vaig anar a l’ajuntament a buscar en el
registre fins que el vaig trobar en la llista, em va resultar difícil
ja que no recordava el cognom.
El
Retorn
Saps, ja sé que puc fer! Venir a veure’t durant la setmana fins que
ens trobem a l'altre món i poder parlar de la situació econòmica i
els records, per tot això: gràcies de tot cor.
Roger Lizaur 2n d'ESO A
Està molt bé la història la unica cosa és "retorn" i "record" perquè amb els temps verbals ja podem deduir-ho. M'ha agradat molt i el final es molt bonic.
ResponEliminaCarolina Lleida Asensio