Competència d'aprendre a aprendre

Benvolgudes ments inquietes del meu cor, avui crearem un recurs digital.
Caldrà que elaboreu un pòster explicatiu amb el glogster sobre 
LA LLEGENDA DE LES QUATRE BARRES.
Podeu utilitzar imatges, esquemes, vídeos o audios per tal d'exposar les idees principals sobre la llegenda que origina la senyera catalana

A continuació alguns dels resultats
- Glogster Mar Piedra
- Glogster Yeray Susan
- Glogster Pau Baquero
- Glogster Albert Méndez
- Glogster Valentí Ubach
- Glogster Ghandy García

I ara que ja ho hem reposat m'agradaria saber què en penseu dels recursos digitals com el glogster. Amb quines avantatges i quins inconvenient us heu trobat respecte al ja clàssic pòster?

Perla filosòfica I

Qui no s'ha observat a si mateix 
porta a dins una experiència que ignora

Joseph Joubert, moralista i assagista francès (1754-1824)

Santornem-hi

Avui, avui és dia 1,

on comencen les coses, on comença el teu futur.

Avui, avui ja hem despertat,

hem fet una passa cap al lloc on hem somiat.

Marxem de vacances

Escric:la guerra

Aquest ha estat el text guanyador del districte de Sant Martí del Jocs Florals 2012

Corren; ineptes per tot arreu.

Ploren; els dèbils amb por.

Juguen; els que no veuen.

Crido; jo que no n’entenc, d’això.

Corren; amb armes i mal dins seu.

Ploren; amb por.

Juguen; ningú.

Activitats per repassar

Bon dia, penjo alguns enllaços que us poden ajudar a repassar de cara a l'examen final:

ORTOGRAFIA 
- síl·laba tònica
- accentuació I, II
- dièresi
- apòstrof I, II
- diftong
- s sorda/s sonora I, II
- B/V
- A/E àtones
- O/U àtones

LEXIC
- Muds de mots
- Activitats del Dídac

TIPOLOGIA TEXTUAL
- Quadern digital

GRAMÀTICA
- Resum de gramàtica bàsica

Recomano que us descarregueu les presentacions que hem anat veient durant tot el curs i que les estudieu.

Crònica d'un supervivent

Foscor. Només hi veia foscor.

Per tot arreu hi havia foscor, dolor i silenci, un silenci molt estrany.

“He d’obrir els ulls, no sé que em trobaré al meu voltant, però els he d’obrir, ni que sigui un instant.”

Poc a poc, ignorant el mal que em fan els ulls a causa de la polseguera, el temps sense veure la llum i les ganes de deixar-los tancats per la por del que em puc trobar al obrir-los, els vaig obrint i el que em trobo enmig d’un mar de pors, crits, plors i agonia. Gent corrent pel carrer esparracada, soldats darrere d’ells empaitant-los i disparant a tort i a dret.

El meu primer pensament és fugir, fugir ben lluny d’aquesta guerra però al aixecar-me, noto una punxada al costat dret del cos, què al cap d’un instant, resignat al dolor, em veig obligat a ajupir-me. A càmera lenta veig una gran