INTERFERÈNCIES
DEL CASTELLÀ
El
concepte d’interferència
lingüística fa
referència als canvis en l’estructura d’una llengua ocasionats
per la influència d’una altra llengua. Les llengües en contacte
s’influeixen mútuament, sobretot a nivell lèxic;
però, en una situació de conflicte lingüístic -com el cas del
català i el castellà- és la llengua dominant (el castellà) la que
interfereix quasi exclusivament la llengua dominada (el català), que
pot acabar significativament transformada.
Les
interferències tant es poden produir en l’ús de les paraules, com
en l’ús de les locucions, les frases fetes, els refranys, les
estructures gramaticals, etc.
S’anomenen
barbarismes
els
mots d’una altra llengua que són usats en lloc dels mots que la
llengua pròpia ja té per designar els mateixos conceptes. Així
doncs, la paraula pèsam
és
un barbarisme perquè la llengua catalana ja té la Paraula
condol
per
designar el mateix significat.
Els
manlleus
són
mots que passen d’una llengua a una altra i s’integren en la
llengua que els rep perquè aquesta no té cap mot propi per designar
un determinat concepte, la paraula càmping n’és
un.