LA CIGALA I LA FORMIGA
La cigala, que es desviu
per cantar, durant l’estiu,
es trobà desprevinguda
quan el fred va ser més rude.
No tenia a l’aixopluc
cap tros de mosca, cap cuc.
La fam que passa
l’obliga a trucar a ca la formiga,
i li pidola uns quants grans
per no caure morta abans
d’arribar al temps de la sega.
“En venir l’agost, agrega,
us pagaré, puntual,
interès i capital.
” La formiga mai no fia;
aquest defecte, no el té.
- Pel bon temps -diu-, què vau fer
d’un cap a l’altre del dia?
- No us desplagui, a tota veu,
m’estava canta que canta.
–Cantàveu? Oh, com m’encanta:
molt bé, doncs ara balleu!”
JEAN DE LA FONTAINE,
Faules
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.