El tot i el no res
Em desperto.
Ho veig tot diferent.
Sento veus i crits,
a la vegada no res.
Olor de podrit,
mentre respiro puresa.
No veig res,
mentre ho veig tot clar.
Em trobo bé,
i alhora tinc por.
Estic tens,
i alhora tranquil.
Surto al carrer.
No veig ningú.
Miro el cel.
Tot és blanc.
Sembla que el món ja no és món,
l´univers ja no és univers,
I la vida...
La vida ja no és vida
Júlia Pinós
Aquest poema m’ha impactat molt ja que et diu la part bona i la part dolenta de les coses
ResponEliminaMarc Iglesias Rosario 2 ESO C