La descripció. Treball col·laboratiu (2n d'ESO B)

Qui m’havia de dir a mi, un pobre advocat acabat de sortir de la universitat, que em veuria embolicat en un dels casos més estrambòtics de la meva vida només per convidar a cafè una noia bonica. Perquè probablement l’única cosa certa des del primer moment és que la bellesa de la Diana t’arribava a captivar fins a fer-te perdre el cap. Era esvelta i elegant: vestia sempre amb la roba feta a mida i duia al braç una bossa de pell. Tenia els ulls brillants i els llavis molsuts. Era desimbolta, tenia una conversa interessant i els seu riure dringava com els cascavells...

Els seus cabells rossos semblaven petits filets d’or, col·locats curosament perquè brillessin amb cada raig de llum. La seva exuberant cabellera li arribava fins gairebé el còccix. Tenia uns malucs amples que contrastaven amb el seu abdomen prim. 
Tenia un caràcter molt simpàtic i educat...                                                                                                                                      Mario Calvo

Parlava lentament, sense cap tipus de presa, deixant al descobert les seves dents blanques que igual que els seus cabells s'il·luminaven amb els rajos de llum. Les seves precioses mans allargades i perfectament col·locades es movien mentre parlava, semblava que la mateixa Afrodita estigués en persona davant meu...                                                                                                                                                 Marta Carrascal

Tenia els cabells llargs i llisos. Sempre recollits en una cua deixant al descobert unes orelles petites decorades amb unes perles blanques.

Al somriure, deixava veure unes dents blanquíssims perfectament alineades, i el seu perfum tornaria boig a qualsevol...      

                                                                              Andrea Villegas

Era alta, amb unes cames perfectament depilades i exuberants que només amb veure'les t'enamores, tot el que tenia era bonic i exuberant, una noia preciosa amb aquell tipàs era una cosa meravellosa...

                                                                              Víctor Jara

Els seus ulls eren el reflex del mar en persona. Les seves orelles, petites però vistoses, eren d'una perfecció gairebé absoluta i, juntament amb els seus llavis hipnotitzadors,formaven un rostre d'una bellesa excepcional.

                                                                               Alejandro Gálvez

Continua aquesta descripció, on el vostre company l'ha deixada, mantenint l'estil i el ritme del text.  És una activitat col·laborativa i per participar ho podeu fer enviant-me les vostres 3 línies per mail.

Endavant petits escriptors del meu cor