Quan, enmig del desglaç,
el riu remunta
cap a la deu,
i el seu curs foragitat és peix
com un mirall
del teu rostre, i me’l torna,
enllà de tu,
convertit en tenebra
i esglai opac...
Que em neixin ulls de cega,
uns ulls vivents
al cap dels dits
per llegir-te i no perdre’m
en el vell simulacre
sense contorns
que com un gorg devora
la meva nit.
Maria Mercè Marçal
Preciós poema...Moltes gràcies! Aquestes paraules són ara la mel dels meus dies i el teu gest aurora d'una nova alegria. Una abraçada!
ResponEliminaUn bon poema, m'ha agradat molt!
ResponEliminaGracies Marina!
Carlota Farré
quin poema més bonic Marina ;)
ResponEliminaAbel manzano
És molt maco el poema! I la imatge adjunta també és molt maca, dóna més significat al poema. Gràcies.
ResponEliminaMaria Pifarré
Gràcies pels comentaris nois/es. A mi també em sembla un poema preciós sobre el desamor i la sensació de fred extrem (desglaç) que queda amb la pèrdua. Maria Mercè Marçal és una poeta que sap expressar molt bé les emocions de l'ànima. Per saber més d'ella podeu clicar aquest enllaç
ResponEliminahttp://lletra.uoc.edu/ca/autora/maria-merce-marcal/tast-de-textos
Fins demà ;)
M'encanta com utilitza les paraules. Sens dubte molt emocionant.
ResponEliminaMarta Cararscal
És un poema molt bonic. M'ha agradat molt. Gràcies.
ResponEliminaSara Avilés
El poema és preciós!, està molt ben escrit, gràcies!
ResponEliminaMª del Mar Ubach
Marina, tens bon gust literari i artístic! La Maria-Mercè Marçal és una de les millors poetes catalanes de tots els temps. Incisiva, profunda i emotiva, sí. I com et diu la Maria Pifarré, molt ben triada també la foto per il·lustrar el poema. A més de professora i tutora, és una artista sensible, la Marina.
ResponEliminaMarina, m'ha encantat el poema. Moltes gràcies!
ResponEliminaRubén Garcia