Les coses no són sempre com semblen ser (2n B)

Benvolguts artistes, la proposta d'avui consisteix en inventar una història amb un gir inesperat.

La meva Antàrtida

Fred. Molt fred. No sé dir a quina temperatura dec estar, però baixa segur. No em sento les mans. Miro al meu voltant, unes grans capes blanques m’envolten, gel? Neu? Què més dona!

És clar que estic molt lluny de casa. Com he arribat a aquí? No entenc res... Però és evident que tard o d’hora la mort ha d’arribar. Mai m’havia imaginat que moriria així, congelat o qui sap com.

Algú m’ha cobert d’algun material estrany, de manera que retent l’escalfor. El meu entorn és completament silenciós. No veig cap ésser viu, i la pregunta que ara em regna el cap és: serà que ja estic mort? Qui sap...

De tant en tant, sento com si arribés la fi del món. Sento veus que criden. Bfff, m’estic començant a tornar boig! No paro de pensar amb la meva família, els meus petits, espero que estiguin bé, ja que són tot el que tinc. Els recordo tan petitets, tan monos... Està clar, que s’assemblen a la seva mare. Oh la meva dona, que descansi en pau la pobra.

Passen segons, minuts, hores... però tot segueix igual. El mateix fred, entorn, veus...

De sobte, passa una gran corrent d’aire, i començo a veure una extensa llum. Cada vegada es va fent més gran. Crec que ja ha arribat el moment, de creuar al altre costat. I, allà està, el meu pitjor enemic. El personatge més temut, el que apareix als meus malsons: l’ésser humà.

Suposo que la vida d’un pot de tomàquet fregit no és gaire llarga, però
pensava estar més temps a la nevera. Només puc pensar en els meu petits cherrys.

Quin mal! L’humà, que ha agafat un estri afilat, m’acaba de tallar una part del material aquell que m’envolta. Ja estic ferit. Em comença a arribar un oloreta... mmmm.... arròs. Noto com m’inclinen, i una part de mi comença a despendre’s fins a impactar sobre l’arròs. Vaig lliscant i em vaig dispersant amb el meu nou company. De sobte, l’arròs diu:

-Senyor tomàquet fregit. Sento que hagi de morir amb mi. Però almenys serà un orgull per part meva. Sé que ets tomàquet del car, així que desitjo, que estiguem bons.

Les seves paraules m’han arribat al... cor? Bé, no sé a on. I li responc:

-També serà un honor de part meva, senyor arròs de l’Hacendado.

-Gràcies. – em respon amb una cara que transmet tristesa.

I els dos, decebuts, en un plat de color verd i rosa on posa: IKEA. Ens endinsen en un aparell quadrat, sincerament molt lleig, i de color gris. I tancant la porta que dona a l’exterior.-

- On som?- pregunto.

-A l’escalfador alimentari. Els humans l’anomenen: microones.- contesta el meu company de mort.

S’encén una llum a sobre de nosaltres. I comencem a donar voltes. Al principi sembla divertit i tot, però em comencen a caure gotes i més gotes de suor. Trobo a faltar la nevera! Estic molt calent i el meu nou amic també. Bé torno a no sentir les mans, principalment, perquè no tinc. Quan sento que no podré aguantar més, l’escalfador alimentari s’atura.

Perquè no he mort encara? No vull sofrir més. Però, és cert! Encara falta la millor etapa, la part en que passo a formar part de l’ésser humà. La persona, agafa el plat Ikea, i ens porta a la taula.

Miro al meu contrincant. És un nen, d’uns deu anys aproximadament, que li sobren uns kilos de més. Quan veu que la seva mare ens posa davant seu diu:

-Mmmmmm el meu menjar preferit!

Es refereix clarament al meu amic, però clar, jo li dono un gust millor, li dono un toc!

Ha arribat l’hora. El noi, agafa la forquilla i ens agafa. M’he separat per segon cop de mi mateix. Ja hi som dins, ens estem mullant de babes del nen, és horripilant. Comença a mastegar. Ara sóc el que queda d’un pobre tomàquet, aixafat i barrejat amb arròs, a la boca d’un nen de 10 anys una mica gras. Suposo que em fabriquen per això, no?

Et deixo, que m’espera el meu final, segur que jo a tu també t’agrado. Espero i desitjo que el tomàquet fregit que mengis no siguin els meus petits cherrys eh! 
T’estaré vigilant! 

                                                              Carla Di Pinto 2n ESO B