Sortir d'allò establert

Aquest curtmetratge curiós, que ens pot fer pensar amb el mite de la caverna de Plató, ens ha permès escriure de les pròpies molèsties.
De moment gaudiu-lo i, properament, publicarem algun exemple.




Un dia d’estiu, dos homes estan en una casa, estudiant.

- Ai!!! Que cruel el món!

- Per què?

- Com! Doncs perquè ens està fent passar calor! Estic cansat.

- Jo també, però no és pas culpa del món.

- Clar i és culpa meva, no?

- Doncs ho has dit tu mateix, no et centris en la calor, centrat en el bon dia i el sol que hi ha.

- Que pretens, que surti? Però estàs boig, amb el calor que fa!

- No veus les opcions que el MÓN et dona, no veus les oportunitats que tens, avui és festa...

- Precisament per això, és festa i tinc molt a fer!

- Jo noi, què tancat que ets, avui pots descansar, obre’t, mira el món!

- Que no, que no, que he d’estudiar, treballar i esforçar-me per moltes coses, exàmens... No puc parar ni un segon i a sobre fa calor. Això és insuportable.

- No sé com dir-t’ho, pots anar a la platja, anar a la discoteca, quedar amb els amics, berenar a la Rambla, anar a comprar, anar a la piscina...

- Però qu dius, que no hi ets! Mira tot el què tinc per fer!

- És un dia de festa, gaudeix-lo!

- Que no!

- Doncs mira, jo no em vull passar el dia lliure en una casa tancat, quan tinc un munt de coses per fer a fora.

- Doncs adéu! Ves-te’n tu!- cridant

- D’acord, ja te’n adonaràs- calmat –Adéu

(I ara què faig? M’agradaria anar-me’n a l’aire lliure, però he d’estudiar, però no em puc concentrar, i fa calor, i estic cansat, però vull gaudir, hem quedo a casa? Que faig? No, no, em quedo a casa!)

                                                        Nerea Ojeda 2n B