Breu: la persecució

La tasca d'aquesta vegada és la de redactar una persecució.

Temps era temps, a la prehistòria, hi havia un poblet petit a les afores del Canadà. Centenars de famílies vivien allà, però d’entre elles, una era especial. Aquesta família consistia en el pare, la mare i cinc fills i filles de diferents edats. Es portaven molt bé amb tothom, però entre ells no paraven de barallar-se. La mare era la única que treballava, feia la recol·lecció del menjar, cuidava dels fills i els alimentava, en canvi el pare els vigilava, i de tant en tant, sortia de caça tot sol, només ell i la seva llança.

Un dia que el pare anava a caçar es va sorprendre quan, el seu fill petit, el va començar a perseguir. El pare es va girar i li va dir que marxés amb els altres. El nen s'hi va negar i va arrencar a córrer camp a través. El pare en adonar-se’n de la situació el va seguir però només al haver recorregut cinc passes va veure que el seu fillet havia desaparegut. Es va formar un silenci estrany però, massa curt

És quan dormo que hi veig clar

A Joana Givanel

És quan plou que ballo sol

Vestit d'algues, or i escata,

Hi ha un pany de mar al revolt

I un tros de cel escarlata,

Un ocell fa un giravolt

I treu branques una mata,

El casalot del pirata

És un ample gira-sol.

Es quan plou que ballo sol

Vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic

Al bassal de sota l'era,

Em vesteixo d'home antic

I empaito la masovera,

I entre pineda i garric

Planto la meva bandera;

Amb una agulla saquera

Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic

El verb

Quantes combinacions! 
Quantes maneres de conjugar-los...aquests meravellosos verbs catalans.
Per fer-vos la tasca menys feixuga penjo un power point introductori sobre el VERB.
Com sempre, ja ho sabeu, cliqueu Aquí
Per cert, no deixeu d'estudiar per  l'examen 
sorpresa ;)
           

Els jocs de la fam: la pel·lícula

La Georgina (2nA) ens ha recomanat la lectura de la saga ELS JOCS DE LA FAM de  Suzanne Collins. L'autora nord-americana, guionista de sèries de ficció, va començar a escriure aquesta història l'any 1991. Collins ens comenta que la idea va néixer un dia mentre feia zapping entre l'emissió d'un reality show i la cobertura informativa de la guerra del Golf Pèrsic. El mite clàssic de Teseu i el Minotaure també inspiren la trama de Els jocs de la fam.
Ara arriba la pel·lícula...

El forat negre (acabant històries)

">Ja ho sabia jo! Que això no acabaria bé, ja ho sabia! En el primer moment que he vist aquella rodona tota negra, m’ ha vingut una esgarrifança. He tingut el pressentiment que tot plegat no acabaria bé, que alguna cosa passaria, per ruc.

-Auxili! , auxili!
Això m’ha passat per àvar, hauria hagut de pensar abans d’actuar; apunta-ho a la llista de les coses que faré quan estigui mort... I ara estic sol, buit, sense ningú amb qui parlar, em moriré de gana en aquest condemnat lloc.
-Auxili! Socors!
Per un moment he pensat que sortiria bé, he pensat... que podria fer el que volgués, jo sol i ara... ara què? Aquí tancat i sense res a fer... no sé si em moriré de fam o d’avorriment.
-Auxili!
Si be en aquesta feina he après a pensar en claredat, positivament, d’acord, tranquil·litzem-nos.
Oh! Però que faig?
Que passa? Que em penso que me’n puc sortir i nomes faig que enganyar-me. Res a fer... bé suposo que és el destí abans no hi creia però... calla! Si el cap torna d’aquí poc ...a veure... eren les dues quan m’ he quedat en aquest lloc... per tant ... el cap torna a les dues i poc i el director a les tres ahhh! Nomes caldrà que cridi i ells em trauran d’aquí... ja està, hi ha esperança... bé si vénen perquè si no... estic perdut.
                                                                      Oriol Prats 2nB

Gràcies, gràcies, gràcies!

Ja hem fet el cim! 10.000 vistes!
(Merci Fèlix)

Pronoms febles

Per veure els apunts sobre els PRONOMS FEBLES cliqueu AQUÍ

Exercicis
1. Escriu darrere el verb els pronoms que hi ha davant:

a) Jo li vaig telefonar

b) Tu el vas mirar

c) Ell ens va cridar

d) Ella les va comprar

e) Nosaltres la vàrem cantar

f) Vosaltres els vàreu veure

g) Ells us van escoltar

h) Elles et van explicar

Ortografia. Juntes o separades?

Hi ha mots en català que ens generen molta confusió. 
De vegades ens costa saber quan s'escriuen juntes o bé separades. Per repassar-ho cliqueu AQUÍ

Dictat preparat (2n A i 2n B)

Penjo un dictat que caldrà preparar per dilluns 14
Cliqueu AQUÍ per descarregar-lo i poseu en marxa les estratègies de preparació que hem comentat a classe.
El dictat puntuarà sobre 1 a l'examen i cada errada (del tipus que sigui) descompta 0'1 punt.


Endavant i que la força us acompanyi (i el treball)

Què llegeixes? (2n B)

Els alumnes de 2n B aquest trimestre fan les següents recomanacions:

 La ciutat invisible és un llibre escrit per la M. G. Harris. Aquest llibre és el primer d'una col·lecció que s'anomena Expedient Joshua, el segon llibre és diu Impacte de gel.

El llibre va d' un nen (en Josh)que  li diuen que han assesiant al seu pare; que era arqueòleg.  Ell investiga com, perquè, quan, qui i on el van assesinar. Mentres investiga, descobreix en una ciutat maia un còdex..

 El segon llibre tambè em va agradar molt i estic esperant inpacient el tercer, que encara no està en venta.

                                                                Fèlix Hernàndez 

Què llegeixes? (2n A)

Els alumnes de 2n A ens fan les següents recomanacions: 

SI ET QUEDES AMB MI Gayle Forman
Que pensaries si rumb cap a casa d'uns amics dels pares, un greu accident, destrossés els teus pares i te'ls trobessis morts, a la carretera i el teu germà petit, de vuit anys, ferit? Mia, una jove de disset anys, portava una vida normal, una família estàndard, un nòvio amb un grup de música i una gran passió pel xelo. Però aquell matí, va capgirar-ho tot, la seva vida, va perdre sentit, orfe, amb un germà en greu estat, amb poques esperances de vida i ella, en coma, preguntant-se si val la pena seguir vivint. Tot dependrà d' ella, de la seva voluntat per seguir lluitant i afrontar la situació, veient-se, a ella mateixa, en una habitació de l'hospital, podent-ho observar tot, fora del seu cos.
                                                                            Aina Balseiro

L'apòstrof i la contracció

Per tornar a veure la presentació del tema 1 cliqueu AQUÍ

Els amics de les arts: 4-3-3

Aquesta cançó fa un símil entre el futbol i les arts amatòries.



Per veure la lletra, cliqueu AQUÍ

Recordeu que per dilluns cal marcar les categories gramaticals principals de la cançó 4-3-3. Si algú no la té (sobretot els de desdoblament) la pot baixar de l'enllaç (on diu clica AQUÍ)
Fins demà benvolguts i despistats alumnes....;)

Breu: Continuarà... (2nB)

Continua aquest text:
"Imagineu-vos un noi grassonet, de vint anys, amb el cabell curt, el front ample i les parpelles massa pesants damunt uns ulls de color gris indeterminat amb matisos verds i grocs. Recordo aquests detalls perquè havia parlat molt sovint amb ell. Tenia un nas ample i era de pell pigada. En la part inferior del rostre dominaven els llavis molsuts, rere els quals es veien, quan parlava, les dents humides. Aquell conjunt li donava una expressió de melangia primitiva que des del primer moment ens va atreure i ens el va fer simpàtic."
A continuació, una mostra:
Aquelles característiques se'm van fer tan especials que em van semblar reals perquè no em pensava que mai trobaria ningú així. Ell, suposo que també es va sorprendre de mi però no ho va expressar tant. Aquella semblança des del principi ens va unir (almenys és el que crec jo).

Tot anava bé fins que va arribar el pitjor dia de tots. Vam quedar pel matí i vam anar al nostre lloc preferit. De sobte va callar i amb un fil de veu em va dir que marxava de la ciutat per la feina del seu pare. Jo em vaig quedar petrificat i vaig marxar corrents. Des d'aquell dia no vaig saber res més d'ell.

                                                        Gerard Monell 2nB

Benvinguts nous alumnes del curs 2011/12

Bones! Ja amb el control, de nou, del meu bloc (ni el hacker més hàbil ha pogut amb el Lectures i Escrits ) em disposo a tornar a engegar la maquinària del nostre bloc, del vostre bloc.
Pretenc que continuï sent una eina de comunicació i aprenentatge i que us el feu vostre. Vaja, com el de l'any passat, simplement, que ara formeu part del Lectures i Escrits de 2n d'ESO.
Benvinguts i benvingudes!
       I per anar fent boca....

Escoltant Shakespeare

Tornant d'un estiu llarg us proposo escoltar un clàssic.


Sonet XVIII, de William Shakespeare from blocsdelletres on Vimeo.

Bon estiu a tots i a totes!

El difícil art de la conversa

Opinió taurina

-Parlar per parlar, és una cosa gratuïta. No fem mal a ningú dient les coses que pensem. Si vols dir alguna cosa, llençat! Digues la teva! Ara, però sense insultar... Som una societat lliure. Que estem al segle XXI! Ja no és com fa quaranta anys que la gent vivia atemorida pel govern i no tenien cap mena de possibilitat de ser escoltada. Sisplau consciencieu-vos d' això.

La poesia

Power point FIGURES RETÒRIQUES

La vocal neutra

Power point
Exercicis J Clic

Navegants agosarats

Ruta:

1. Ordenar una frase

2. Mots encreuats

3. Laberint de frases (Caldrà clicar la versió en català)

La B i V

Lliçó
Exercicis

J Clic

Morfologia verbal

Penjo unes activitats dels Quaderns Virtuals perquè pugueu repassar la conjugació verbal. Cliqueu AQUÍ

Reconeix les funcions

Us proposo que feu uns exercicis per reforçar les funcions sintàqctiques. 
Cliqueu AQUÍ

La poesia

Encara que estiguem al bloc de segon penjaré una activitat pels de 3r d'ESO


La poesia: tòpics universals

Camí de somni

La poesia ens obre camins. Hi vols entrar?

Dictats per anar preparant

Hola, aquests darrers dies abans dels exàmens finals aprofitarem per fer un repàs dels aspectes ortogràfics més importants.
Caldrà que us aneu preparant una sèrie de dictats que anirem fent al llarg de la setmana. El dia de l'examen final també n'hi haurà un que reuneixi tots els aspectes treballats.
-  La hac
-  Vocal neutra
-  Apòstrof i contracció
-  Grafies s, ss, c, sc, ç i z
-  Grafies b/p, t/d i c/g
-  Grafia  b/v
                             Endavant, que ja s'acaba!

Sortir d'allò establert

Aquest curtmetratge curiós, que ens pot fer pensar amb el mite de la caverna de Plató, ens ha permès escriure de les pròpies molèsties.
De moment gaudiu-lo i, properament, publicarem algun exemple.




Un dia d’estiu, dos homes estan en una casa, estudiant.

- Ai!!! Que cruel el món!

- Per què?

- Com! Doncs perquè ens està fent passar calor! Estic cansat.

- Jo també, però no és pas culpa del món.

- Clar i és culpa meva, no?

- Doncs ho has dit tu mateix, no et centris en la calor, centrat en el bon dia i el sol que hi ha.

- Que pretens, que surti? Però estàs boig, amb el calor que fa!

- No veus les opcions que el MÓN et dona, no veus les oportunitats que tens, avui és festa...

- Precisament per això, és festa i tinc molt a fer!

- Jo noi, què tancat que ets, avui pots descansar, obre’t, mira el món!

- Que no, que no, que he d’estudiar, treballar i esforçar-me per moltes coses, exàmens... No puc parar ni un segon i a sobre fa calor. Això és insuportable.

- No sé com dir-t’ho, pots anar a la platja, anar a la discoteca, quedar amb els amics, berenar a la Rambla, anar a comprar, anar a la piscina...

- Però qu dius, que no hi ets! Mira tot el què tinc per fer!

- És un dia de festa, gaudeix-lo!

- Que no!

- Doncs mira, jo no em vull passar el dia lliure en una casa tancat, quan tinc un munt de coses per fer a fora.

- Doncs adéu! Ves-te’n tu!- cridant

- D’acord, ja te’n adonaràs- calmat –Adéu

(I ara què faig? M’agradaria anar-me’n a l’aire lliure, però he d’estudiar, però no em puc concentrar, i fa calor, i estic cansat, però vull gaudir, hem quedo a casa? Que faig? No, no, em quedo a casa!)

                                                        Nerea Ojeda 2n B

Subjecte i predicat (2n A)

Senyala el subjecte i el predicat de les següents oracions (no analitzar les categories gramaticals)

·    Hi ha activitats noves?

·         Ha plogut a totes les comarques de Catalunya

·         Calleu un moment!

·         He de resumir jo tot el tema?

·         L’associació de dones ha presentat una denúncia a la jutgessa

·         M’encanta aquest ball!

·         Alguns nens estaven malalts

Big Bang BLU

Què intenta expressar Blu?

Llibres, llibres, llibres...

Llegir ens permet viatjar, somniar, ser, volar... i qui sap quantes coses més!

M'agradaria saber quin ha estat el llibre que més us ha agradat?
Aquell que sempre recordeu i que heu recomenat un munt de vegades.
Espero les vostres respostes a comentaris.

El cargol

A partir d'aquesta presentació vam buscar la inspiració per fer un monòleg interior. A continuació, algunes mostres:

Sóc un cargol sí, no podia ser un lleó o un guepard o algun animal que no necessités disset minuts per passar d’una banda a l’altre del banc? Però ho accepto. A mi ser un cargol m’agrada, m’agrada fins que em trobo en situacions com aquesta.

He de passar d’un costat a l’altre, l’inconvenient, un dels molts, és que passar és bastant complicat. Porto la meva casa al damunt, i pesa una barbaritat. A més la distància és bastant llarga i m’he d’estirar molt. Veig per sobre meu com passa una mosca. Que fàcil que ho té ella, no sap com ho he de passar per fer el que ella fa en quatre segons.

Bé, em disposo a passar, serà difícil, ja ho sé, però què hi farem. Començo estirant el coll, l’estiro i l’estiro i de sobte noto que toco l’altre part del banc, m’il·lusiono tant que en aquell moment dono la volta i em quedo cap per avall. Ara la feina és meva per tornar a posar-me del dret. Després de vuit minuts aconsegueixo donar la volta, i torno a notar el banc, ja és meu em dic intentant ser positiu. Finalment ja tinc tot el meu cos damunt el banc, m’ha costat, però ho he aconseguit. Moltes vegades quan he de fer un esforç tan

Bilingüisme (3r d'ESO)

Bilingüisme

Bilingüisme al món

Senyalització bilingüe

Bilingüisme i diglòssia

Situació del català

Normalització lingüística a Catalunya
  - Consorci Normalització

Bilingüisme i política.

  - Campanyes publicitàries

           - Dóna corda al català
           - Encomana el català


Articles de premsa:
    - Dues llengües, millor que una
    - Quebec mira Catalunya

Preguntes per a la reflexió...

Categories gramaticals

Per tal de repassar les categories gramaticals penjo uns exercicis autocorrectius molt útils.

Endavant!

Paraules

 Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,

si voleu, ordenades amb aliva arquitectura

contra el vent i la llum,

contra els cataclismes,

en fi, contra els fenòmens externs

i les internes rutes angoixoses.

Ens nodrim de paraules

i, algunes vegades, habitem en elles,

així en els mots elementals de la infantesa,

o en les acurades oracions

dedicades a lloar l'eterna bellesa femenina,

o, encara, en les darreres frases

del discurs de la vida.

Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres

perquè ho anem assimilant,

perquè ho puguem convertir en paraules

i perduri en el temps,

el temps que no és res més

que un gran bosc de paraules.

I nosaltres som els pobladors d'aquest bosc.

I més d'un cop ens hem reconegut

en alguna antiquíssima soca,

com la reproducció estrafeta

d'una pintura antiga,

i hem restat indecisos

com aquell que desconeix la ciutat que visita.

Però la nostra missió és parlar.

Donar llum de paraula

a les coses inconcretes.

Elevar-les a la llum amb els braços de l'expressió viva

perquè triomfem en elles.

Tot això, és clar, sense viure massa prop de les coses.

Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.

                                                    Miquel Martí i Pol

Punts de vista

Un dia al cinema

Joan: Ahir vam anar al cinema el Marc, la Patrícia, la Marta i jo. En realitat no sé quina pel·lícula vam veure, ni el contingut ni res perquè la Marta no em parava de parlar, i és clar, com li dic jo a ella que pari, és la noia que m'agrada, és molt guapa i simpàtica tot i que una mica baixeta, ja creixerà... Bé, no vaig veure la pel·lícula. I quan ens n'anàvem, ja cap a casa, la vaig acompanyar i, per sorpresa meva em va donar un petó a la boca quan estàvem al seu portal i em va convidar a pujar a casa seva, però... Arribava tard a casa i no vaig poder, per gran mala sort!

Marta: Al cinema ens ho vam passar genial! Tot i que vaig estar tot el temps parlant amb el Joan, un noi molt simpàtic i bastant alt, tot i que massa

Blanc i negre

REFLEXIÓ SOBRE EL BLANC I EL NEGRE

Abans de posar-nos a comparar el blanc i el negre i de fer una reflexió hem de saber què volen dir, quines connotacions tenen i per què.

Blanc: símbol de puresa, seguretat, salut, netedat, bondat, llum, ignorància, fe  i virginitat. Com podeu veure té connotacions positives. Però a part d'això en els anuncis el blanc significa, sobretot, netedat i frescor perquè és el color de la neu; en alguns casos en els temes de tecnologia pot significar simplicitat. També s’associa amb el tema medicina, hospitals i metges perquè, com he dit abans, un dels seus significats és salut.

Negre: Simbolitza formalitat, elegància, poder, mort, misteri, por, desconegut, autoritat, dolor, serietat, prestigi i pena. És totalment el contrari que el blanc, té connotacions negatives. Encara que va bé per galeries d’art, un museu o una exposició de fotografia, ja que fa ressaltar els colors més brillants i vius. També es pot utilitzar en una pagina web perquè li dona més serietat i profunditat, encara que no és molt recomanable posar-la de fons. També el pots barrejar amb colors vius com el vermell i el taronja, això li crea un aire vigorós i agressiu.

Molt bé, ara que sabem el que volen dir podem comparar-los. Tots dos són colors potents (crec jo), tots dos t’expressen una força interior especial i tots dos tenen moltes frases fetes. Els considerem contraris, dos coses totalment oposades, hi ha una frase que ho demostra: “O és blanc, o és negre”.

Per què, perquè i per a què

Per tenir  més clar quan cal escriure-ho junt o separat us proposo que feu aquesta MUD i després els exercicis següents.

Endavant!

Dictat preparat: L'apòstrof i la contracció

Un nou dictat per preparar per DIMECRES 30 , aquest cop caldrà que repasseu l'apostrofació i la contracció.

Per descarregar-vos el dictat cliqueu AQUÍ

Repàs: els signes de puntuació

Penjo unes activitas del JCLIC que us ajudaran a repassar l'ús correcte dels signes de puntuació i alhora aprendreu alguna coseta més sobre el món dels dinosaures.
Cliqueu AQUÍ

+ AMOR (2nB)

Aquest és el graffitti que vam comentar!
Gràcies Anna per la foto.
Ara només cal que escriviu a comentaris dient on està situat exactament.
Pista: És al Poblenou

Art urbà: BLU

Us convido a gaudir dels treballs de Blu, un interessant artista urbà que ha dut la tècnica de l'Stop Motion a la seva màxima expressió. Si voleu tornar a veure el vídeo realitzat a Muto (Buenos Aires) cliqueu AQUÍ

Avui, però, hem fet un breu a partir d'un graffiti de Blu que hi ha a Barcelona, al barri del Carmel.
A continuació us mostrem un dels treballs que ha nascut a partir d'aquesta imatge. Esperem que la gaudiu i no deixeu de dir-nos el que us sembla. La seva autora de ben segur que ho agairà.
                                                                 Breu: La narració

      Els “graffitis” d’en Genís

Hi havia una vegada, un noi de setze anys que es deia Genís. Vivia amb la seva família en una ciutat on la gent no tenia iniciativa per expressar-se lliurement. En aquella ciutat estava tot controlat, no podies dir les teves opinions ni els teus arguments… i els habitants ja hi estaven acostumats.

Però en Genís, era un noi especial, diferent als altres. Volia expressar el que sentia, i que ningú el pogués privar dels seus drets d’expressar-se lliurement. Quant va fer vint anys va voler sublevar-se al govern d’aquella petita civilització. Però tothom li deia que no era bona idea, que el tancarien a la presó per estar en contra dels que manaven… i ell es va quedar indignat i ple de ràbia.

Dos anys més tard, va descobrir que amb l’art de la pintura podia desfogar-se i expressar el que sentia. Des d’aquell moment va estar cada nit pintant les parets de la ciutat amb “graffitis”, dibuixant maneres d’expressar opinions i idees sense que hi hagués ningú que li ho prohibís.

Els habitants de la ciutat no es van quedar parats després del que havia fet en Genís. Es van revolucionar- tots contra el govern d’aquella petita ciutat. Van haver una sèrie de manifestacions i, al cap d’un seguit de setmanes manifestant- se, ho van aconseguir.

Tots els habitants estaven orgullosos d’en Genís ja que, havia aconseguit fer-los entendre que ningú és lliure sense tenir el dret a pensar per si mateix.

                                                        Helena Garcia Puente 2n A

                                                 

Inspirant-nos (Father and daugther)

Busquem la inspiració allà on sigui.. Però com deia Picasso: si vénen les muses que em trobin treballant.

Se’n va anar, va agafar la barca i va endinsar-se al llac. I em va deixar allà, sola. Amb la bicicleta que ell va comprar-me. No ho entenia, tenia cinc anys. Per què va anar-se’n?  Per què sense mi.? A cap dels meus amics els hi havia passat això de perdre al seu pare i per això ningú ho entenia. No podia evitar sentir els pensaments de la gent que m’observava amb compassió mentre jo buscava al meu pare, amb la mirada perduda al profund llac. Cada dia, any rere any sense perdre l’esperança. El temps passava per a mi, i la meva bicicleta, i ho començàvem a notar. A ella no se li aguantava el cavallet i a mi em fallaven les forces. Seguia sense entendre perquè va fugir. Només volia reunir-me amb ell per preguntar-li si ja havia arribat l’hora de fer-ho.                                                                               

                                                                                          Anna Verdú  2nB

Father and daugther

Father and daughter (2000) de Michael Dudok de Wit més que un curtmetratge sembla un poema visual. El cineasta holandès, a través d’un estil estudiadíssim ens parla de temes que calen, profundament, en l’emoció humana: la separació, l’espera i el retrobament.

Amb un dibuix minimalista, quasi cal·ligràfic, i una música evocadora trasllada a l’espectador a l’emoció d’una nena que espera al seu pare.

Aquest magistral curtmetratge va ser premiat l’any 2001 amb l’Òscar al millor curtmetratge d’animació. A  més a més, altres premis a  nivell internacional avalen la qualitat d’aquesta perla cinematogràfica.

La poesia

Poesies en llengua catalana

Figures retòriques (power point)

Rimador

Tirallonga de monosíl·labs, Pere Quart_ versió pròpia

A classe estem treballant aquest delirant poema de Joan Olivé i Sallarés, que adopta el psedònim d Pere  IV.  Penjo aquest fantàstic muntatge per ajudar-vos amb la tasca d'aquest cap de setmana.
ENDAVANT!!!

Tirallonga (pròpia) dels monosíl·labs:

I tu què vols?

Déu,

 i tu què vols?

Doncs jo sols vull,

-ei, si pot ser-

Un món de pau

Un buit de mal

Un món d’amics

Un buit d’enemics

Un molt de fe.

Un gens de por.

Un molt de llum.

Un gens de fosc.

Un món de sí.

Un buit de no.

Un món de vius

Un buit de morts.

Un molt de riures.

Un gens de plors.

Un molt de dolç

Un gens de pols.

Un molt de goig.

Un món de boig.

Un gens de trist.

Un molt de mixt.

Doncs jo a  més vull;

Amor de gos.

Compatrir amb vos.

El silenci del gat

Allunyat del gas.

Un maco sol.

Un blau cel.

Un ou rodó.

La força del vent.

Un món de mi.

Un molt de tu.

Un molt de dos.

Un món per tots.

Un buit d’ aquí.

Un gens d´allà.

Un buit d´allò.

Un gens d´això.

Un món per tu?

I un molt de jocs.

Un buit d´allà?

I un gens de tests.

Josep Mª Ferrer 2nA