Dictat preparat: L'apòstrof i la contracció

Un nou dictat per preparar per DIMECRES 30 , aquest cop caldrà que repasseu l'apostrofació i la contracció.

Per descarregar-vos el dictat cliqueu AQUÍ

Repàs: els signes de puntuació

Penjo unes activitas del JCLIC que us ajudaran a repassar l'ús correcte dels signes de puntuació i alhora aprendreu alguna coseta més sobre el món dels dinosaures.
Cliqueu AQUÍ

+ AMOR (2nB)

Aquest és el graffitti que vam comentar!
Gràcies Anna per la foto.
Ara només cal que escriviu a comentaris dient on està situat exactament.
Pista: És al Poblenou

Art urbà: BLU

Us convido a gaudir dels treballs de Blu, un interessant artista urbà que ha dut la tècnica de l'Stop Motion a la seva màxima expressió. Si voleu tornar a veure el vídeo realitzat a Muto (Buenos Aires) cliqueu AQUÍ

Avui, però, hem fet un breu a partir d'un graffiti de Blu que hi ha a Barcelona, al barri del Carmel.
A continuació us mostrem un dels treballs que ha nascut a partir d'aquesta imatge. Esperem que la gaudiu i no deixeu de dir-nos el que us sembla. La seva autora de ben segur que ho agairà.
                                                                 Breu: La narració

      Els “graffitis” d’en Genís

Hi havia una vegada, un noi de setze anys que es deia Genís. Vivia amb la seva família en una ciutat on la gent no tenia iniciativa per expressar-se lliurement. En aquella ciutat estava tot controlat, no podies dir les teves opinions ni els teus arguments… i els habitants ja hi estaven acostumats.

Però en Genís, era un noi especial, diferent als altres. Volia expressar el que sentia, i que ningú el pogués privar dels seus drets d’expressar-se lliurement. Quant va fer vint anys va voler sublevar-se al govern d’aquella petita civilització. Però tothom li deia que no era bona idea, que el tancarien a la presó per estar en contra dels que manaven… i ell es va quedar indignat i ple de ràbia.

Dos anys més tard, va descobrir que amb l’art de la pintura podia desfogar-se i expressar el que sentia. Des d’aquell moment va estar cada nit pintant les parets de la ciutat amb “graffitis”, dibuixant maneres d’expressar opinions i idees sense que hi hagués ningú que li ho prohibís.

Els habitants de la ciutat no es van quedar parats després del que havia fet en Genís. Es van revolucionar- tots contra el govern d’aquella petita ciutat. Van haver una sèrie de manifestacions i, al cap d’un seguit de setmanes manifestant- se, ho van aconseguir.

Tots els habitants estaven orgullosos d’en Genís ja que, havia aconseguit fer-los entendre que ningú és lliure sense tenir el dret a pensar per si mateix.

                                                        Helena Garcia Puente 2n A

                                                 

Inspirant-nos (Father and daugther)

Busquem la inspiració allà on sigui.. Però com deia Picasso: si vénen les muses que em trobin treballant.

Se’n va anar, va agafar la barca i va endinsar-se al llac. I em va deixar allà, sola. Amb la bicicleta que ell va comprar-me. No ho entenia, tenia cinc anys. Per què va anar-se’n?  Per què sense mi.? A cap dels meus amics els hi havia passat això de perdre al seu pare i per això ningú ho entenia. No podia evitar sentir els pensaments de la gent que m’observava amb compassió mentre jo buscava al meu pare, amb la mirada perduda al profund llac. Cada dia, any rere any sense perdre l’esperança. El temps passava per a mi, i la meva bicicleta, i ho començàvem a notar. A ella no se li aguantava el cavallet i a mi em fallaven les forces. Seguia sense entendre perquè va fugir. Només volia reunir-me amb ell per preguntar-li si ja havia arribat l’hora de fer-ho.                                                                               

                                                                                          Anna Verdú  2nB

Father and daugther

Father and daughter (2000) de Michael Dudok de Wit més que un curtmetratge sembla un poema visual. El cineasta holandès, a través d’un estil estudiadíssim ens parla de temes que calen, profundament, en l’emoció humana: la separació, l’espera i el retrobament.

Amb un dibuix minimalista, quasi cal·ligràfic, i una música evocadora trasllada a l’espectador a l’emoció d’una nena que espera al seu pare.

Aquest magistral curtmetratge va ser premiat l’any 2001 amb l’Òscar al millor curtmetratge d’animació. A  més a més, altres premis a  nivell internacional avalen la qualitat d’aquesta perla cinematogràfica.

La poesia

Poesies en llengua catalana

Figures retòriques (power point)

Rimador